Resultats de la cerca

Foren usades per Flamsteed per a substituir l’antic costum de buscar figures imaginàries a l’esfera celeste A la pràctica, l’observador troba constantment noves alienacions

El telescopi espacial James Webb JWST està dissenyat per a observar al rang infraroig de l’espectre, si bé també tindrà capacitat per a observar al rang visible D’aquesta manera podrà estudiar galàxies molt joves i estrelles formades poc després del big-bang , les quals, com que presenten un gran desplaçament cap al vermell, tenen el seu pic d’emissió a l’infraroig Entre d’altres, el JWST observarà l’evolució de les galàxies, el naixement i formació dels estels, la formació de sistemes planetaris, l’evolució química de l’Univers o la natura de la matèria fosca El JWST orbitarà al voltant del…

Construït el 1955, és situat prop de la mar d’Aral, uns 320 km al S de la ciutat homònima Per tal d’allotjar la població que subministra els serveis i treballa a la base, hom construí la ciutat de Leninsk, que el 1995 canvià el nom pel de Bajkonyr Inicialment fou concebut sobretot per al llançament de míssils, però per la seva situació 46° de latitud nord es convertí, després del cosmòdrom de Pleseck , en la primera base de llançaments espacials de l’URSS i esdevingué una de les installacions astronàutiques amb millors condicions i la més gran del món El 1957 hom hi dugué a terme el…

Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…

Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…

La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…