Resultats de la cerca

Observà els dos trànsits de Venus per davant del Sol 1874 i 1882, al Japó i a Santo Domingo, respectivament La seva obra més famosa, el Traité de mécanique céleste 1889-96, és una de les més àmplies sobre aquest tema i durant molts anys fou emprada com a llibre de consulta Cal destacar, a més, l’estudi del problema d’un fluid heterogeni que gira al voltant d’un punt central

Aquest 2025 se celebren els 20 anys del descobriment d’un gran objecte més enllà de Plutó, el  planeta nan Eris  i del seu satèllit  Disnòmia , en un moment en què l’estudi del sistema solar exterior estava en plena efervescència Descobreix més sobre el tema tot llegint a Divulcat  l’article “ Disnòmia, filla de la discòrdia ”, del director del Parc Astronòmic Montsec i doctor en Astrofísica Salvador José Ribas Rubio, dins el seu blog  Una mirada a l’Univers

Fins fa pocs anys aquest tema fou considerat gairebé com a pertanyent a la ciència-ficció o a la premsa sensacionalista, però actualment hom el considera susceptible d’un estudi científic seriós Així, ha nascut una nova ciència, a cavall entre la biologia i l’astronomia, que ha estat anomenada exobiologia, que considera aquest tema des de diferents punts de vista En primer lloc, hom considera l’aspecte biològic del problema, és a dir, que cerca les condicions necessàries per al sorgiment de la vida tal com és coneguda a la Terra, i després passa a l’aspecte…

Astronomia i meteorologia L'inici de la primavera es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de primavera És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la tardor En aquesta època de l'any el dia s'allarga A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt abans que el dia anterior i a la tarda es pon després En conseqüència…

El 1897 ingressà en la Companyia de Jesús Estudià astronomia a les universitats de Barcelona i Harvard treballà un any a l’observatori de Mount Wilson, aleshores el millor del món, i en visità diversos dels EUA i del Canadà El 1920 fou nomenat director de l’Observatori de l’Ebre, des d’on procurà de propagar els darrers avenços astronòmics, geodèsics i geofísics Prengué part molt activa en les assemblees de les Unions Internacionals d’Astronomia, Geodèsia, Meteorologia i Geofísica i fou membre de diverses societats científiques internacionals Publicà més de seixanta treballs d’investigació i…

L’arqueoastronomia pot fer referència a la prehistòria, però també a èpoques més recents, com les cultures americanes precolombines Estudia monuments megalítics, com el de Stonehenge Anglaterra, el qual suposadament servia d’observació del firmament en diverses èpoques de l’any També intenta esbrinar possibles significats astronòmics d’altres monuments, com les piràmides egípcies, i avaluar els coneixements astronòmics i els mètodes que feien servir civilitzacions com la maia o l’asteca Es preocupa de desmentir interpretacions sensacionalistes i pseudocientífiques sobre alguns…

És conegut per la disposició del mirall dels telescopis que porten el seu nom El seu nom apareix a causa d’una memòria sobre megàfons apareguda el 1672, tema sobre el qual remeté un text a l’Académie des Sciences de París En la carta de presentació d’aquest text, signada per Henri de Bercé de Chartres, s’explica que Cassegrain havia dissenyat un telescopi reflector diferent del d’aleshores, descrit per Newton La utilitat del telescopi de Cassegrain, especialment pel que fa a l’eliminació de les aberracions esfèriques, fou palesada per Ramsden un segle més tard Hom no coneix…

Els confins del sistema solar Des de fa uns quants anys, una bona part de l’estudi del sistema solar se centra en les seves regions més externes, i en concret en el cinturó de Kuiper, la regió que s’estén més enllà de Neptú i que es troba poblada per nombrosos planetes nans, com ara Plutó Al desembre es va anunciar el descobriment del cos del cinturó de Kuiper i del sistema solar més llunyà fins ara observat Es tracta d’un cos d’uns 500 km de diàmetre i de forma esfèrica, situat a unes 120 unitats astronòmiques del Sol –recordem que una unitat astronòmica UA és la distància mitjana entre la…