Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
teoria de l’estat estacionari
Astronomia
Teoria cosmològica segons la qual l’Univers no té principi ni final i la densitat de matèria és constant; s’adiu, doncs, amb el principi cosmològic perfecte, segons el qual l’Univers presenta sempre, i en tot lloc, el mateix aspecte.
És un model d’Univers pla, expansionant-se a velocitat constant, i en el qual hi una creació continuada de matèria que compensa l’expansió i dona a l’Univers la seva aparença perenne Fou proposada per H Bondi, T Gold i F Hoyle el 1948, però el fet que no és capaç d’explicar la radiació còsmica de fons l’ha bandejada, de tal forma que fins i tot els seus autors l’han abandonada, en benefici de la teoria del big-bang
teoria de l’univers inflacionari
Astronomia
Model que, emmarcat en les teories de gran unificació, proposa que l’Univers passà per una fase metaestable, amb energia de buit no nul·la, que provoca un ritme d’expansió amb velocitat exponencial.
Això fa perdre matèria de dins de l’horitzó de partícules, de manera que la regió connectada casualment esdevé molt petita en un interval de temps molt curt Corespondria al principi de les condicions descrites en els models cosmològics friedmanians o estàndard
teoria de les ones de densitat
Astronomia
Teoria que intenta d’explicar com es manté l’estructura espiral d’una galàxia, a partir del flux de matèria, cap endins i cap enfora dels braços de la galàxia, causat per la gravitació.
Fou proposada el 1964 per CC Lin i FH Shu
Pierre Simon Laplace
Astronomia
Física
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i físic francès, marquès de Laplace.
Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des…
De Revolutionibus Orbium Coelestium
Astronomia
Llibre escrit per Copèrnic i publicat el 1543 on són expressades les seves teories sobre l’estructura del sistema solar.
Segons Copèrnic, el Sol, i no pas la Terra, com havia proposat Ptolemeu, és al centre del sistema planetari, i al voltant seu giren tots els planetes sistema copernicà Sembla que aquest model fou imaginat per Copèrnic cap a l’any 1505, bé que no fou publicat fins el 1543, perquè volia fer un desenvolupament matemàtic de la seva teoria per tal de demostrar que podia explicar els mateixos fets que el model ptolemaic i per evitar problemes amb la inquisició, car el seu punt de vista podia ésser considerat contrari al dogma catòlic En fou deixeble el matemàtic Rheticus…
Victor Puiseux
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic francès.
Fou professor de matemàtiques a Rennes 1841 i Besançon 1846 i d’astronomia a la Universitat de París 1857 Fou també astrònom adjunt de l’observatori astronòmic de París Efectuà nombrosos estudis sobre la mecànica celeste i és autor d’una teoria respecte a l’origen de l’orografia lunar, segons la qual aquesta és deguda a les forces internes En el camp de les matemàtiques hom el pot considerar com el fundador de la moderna teoria de les funcions algèbriques de variable complexa És fill seu l’astrònom Pierre Henri Puiseux
deflexió de la llum
Astronomia
Desviació en la direcció de propagació que experimenta la radiació electromagnètica en travessar un camp gravitacional.
És un efecte predit i explicat per la teoria de la relativitat general d’Einstein En el cas del Sol, un raig de llum que passi rasant al seu costat experimenta una deflexió d’1,75 segons d’arc La desviació fou mesurada per primera vegada l’any 1919 per Arthur SEddington durant un eclipsi total de Sol Els estels observats a prop del Sol a la fase de totalitat de l’eclipsi mostraven posicions lleugerament diferents de quan eren observats durant la nit, lluny del Sol Aquesta observació constituí una de les proves més importants de la teoria de la relativitat general La…
Èudox de Cnidos
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, metge, astrònom i filòsof grec.
Estudià matemàtiques amb Arquites a Tàrent, medicina amb Filistió Sicília, astronomia a Heliòpolis Egipte i filosofia a l’escola de Plató d’Atenes Féu observacions astronòmiques a Heliòpolis 381 aC, i més tard es dedicà a l’ensenyament a Atenes 365 aC Desenvolupà la teoria planetària de Plató i suposà que cada planeta es mou sobre una esfera, totes concèntriques, amb una Terra esfèrica al centre Establí un mapa d’estels i dividí l’esfera celeste en graus de longitud i latitud Establí la durada de l’any en 365 dies i 6 hores, i creà un mètode per a mesurar àrees Desenvolupà una…
Edward Arthur Milne
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic anglès.
Fou astrònom a l’observatori de Cambridge 1920-24 i professor de matemàtiques aplicades a la Universitat de Manchester 1924-28 i, a partir del 1928, de la d’Oxford Es dedicà principalment a l’astrofísica teòrica i a la relativitat i estudià particularment la termodinàmica dels estels i l’estructura de la matèria que els constitueix Estudià també les variacions de la lluminositat dels cefeides i l’expansió de l’Univers, segons la teoria de la relativitat d’Einstein Desenvolupà una teoria alternativa a la relativitat general, que fou anomenada relativitat cinemàtica ,…
Aristarc de Samos
Astronomia
Astrònom grec.
Deixeble d’Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna , on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra unes 300 vegades segons els seus càlculs Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC Segons les fonts arribades, anuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol acompleix aquesta volta en un any” Per a Aristarc…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina