Resultats de la cerca

L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 438 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,023 i és situada gairebé al mateix pla equatorial d’Urà El seu moviment té lloc en sentit retrògrad i el període de revolució sideral és de 8 dies, 16 h, 56 min i 30 s Titània té un diàmetre d’uns 1600 km i una massa de 26×10 2 3 g Quan Urà és en oposició hom observa Titània com un astre de magnitud14

La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5

Els asteroides de tipus M són el tercer tipus més comú d’asteroides coneguts després dels asteroides de tipus C i els asteroides de tipus S Compostos majoritàriament, però no tots, de ferro i níquel, s’han format presumiblement en la desintegració d’un asteroide diferenciat que deixa exposat el nucli de l’objecte

Diputat pel tercer estat, esdevingué popular i fou elegit president del consell municipal de París el 1789 Volent evitar desordres, manà de carregar contra la multitud el 17 de juliol de 1791 Fou guillotinat el 1793, durant el període del Terror Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de París Publicà diversos estudis sobre la història de l’astronomia

Inaugurat el 2008, juntament amb el Centre d’Observació de l’Univers COU constitueix el Parc Astronòmic Montsec PAM, dirigit pel Consorci del Montsec, dependent de la Generalitat de Catalunya i de diverses organitzacions locals Situat a 1520 m d’altitud, en un emplaçament excepcionalment favorable per a l’observació per les condicions meteorològiques i la baixa contaminació lumínica, és el tercer observatori astronòmic professional de Catalunya, juntament amb l’Observatori Fabra 1904 i l’Observatori de l’Ebre 1905 Hi és emplaçat el  telescopi Joan Oró

Té 270 estels visibles a ull nu, dos d’ells de primera magnitud α- centauri sistema binari, acompanyat d’un tercer element, a 10 000 unitats astronòmiques d’ell, anomenat Pròxima del Centaure , el qual és l’estel més pròxim al Sol, a 4,26 anys llum i β El cos anomenat Omega Centauri és un cúmul d’estels més de 6 000 estels en un cercle de 20’ de diàmetre, el més pròxim al Sol 16 400 anys llum, que conté una important font de radioones NGC 5 128

Makemake té una diàmetre aproximat de 1400 km que el converteix en el tercer objecte del cinturó de Kuiper pel que fa a la grandària, només superat per Plutó i Eris La seva òrbita té el periheli situat a 38,5 unitats astronòmiques del Sol, i l’afeli a 53,1, i triga 309,88 anys en completar-la Va ser descobert el 2005 des de l’Observatori de Mount Palomar EUA per un equip liderat per M Brown El nom de Makemake prové del déu creador a la mitologia de l’Illa de Pàsqua La denominació oficial de la Unió Astronòmica Internacional és 136472 Makemake

Es tracta realment d’un sistema triple, ja que Algol A i Algol B orbiten ensems al voltant d’un tercer estel És el prototip dels estels binaris eclipsants de període comprès entre 2 i 3 dies Algol A estel blau de la seqüència principal, de classe B 8 i 3,7 masses solars és el més brillant del sistema i produeix gairebé tota la llum que hom rep Algol B estel vermell, de classe G i 0,8 masses solars gira al voltant d’Algol A en 2,87 dies Els eclipsis que l’un produeix en l’altre són el motiu de la variació de magnitud entre els valors 2,2 i 3,5 El sistema és a una distància mitjana…