Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
teoria de l’estat estacionari
Astronomia
Teoria cosmològica segons la qual l’Univers no té principi ni final i la densitat de matèria és constant; s’adiu, doncs, amb el principi cosmològic perfecte, segons el qual l’Univers presenta sempre, i en tot lloc, el mateix aspecte.
És un model d’Univers pla, expansionant-se a velocitat constant, i en el qual hi una creació continuada de matèria que compensa l’expansió i dona a l’Univers la seva aparença perenne Fou proposada per H Bondi, T Gold i F Hoyle el 1948, però el fet que no és capaç d’explicar la radiació còsmica de fons l’ha bandejada, de tal forma que fins i tot els seus autors l’han abandonada, en benefici de la teoria del big-bang
sistema ptolemaic
A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…
estel fugaç
Astronomia
Meteor igni que apareix com un estel, movent-se ràpidament, i s’apaga tot seguit.
Mars Science Laboratory
Recreació del vehicle Curiosity dipositat per la Mars Science Laboratory a Mart
© NASA
Astronomia
Missió de la NASA destinada a l’exploració, mitjançant el vehicle tot terreny anomenat Curiosity, del planeta Mart.
Fou llançada el 26 de novembre de 2011 i arribà a Mart el 6 d’agost de 2012 La missió té per objectiu la detecció i la identificació de compostos orgànics de carboni per a determinar si Mart reuní en algun moment de la seva història les condicions per a acollir vida microbiana, a més de recopilar informació sobre l’evolució geològica i atmosfèrica del planeta, i també determinar la distribució dels cicles de l’aigua i de diòxid de carboni en forma sòlida, líquida o gasosa El punt d’aterratge seleccionat, des d’on hom ha dut a terme les prospeccions, és el cràter Gale, a l'hemisferi sud El…
àpex
Astronomia
Punt de l’esfera celeste cap a on es dirigeix el Sol i, amb ell, tot el sistema solar.
És situat a la constellació d’Hèrcules, i les seves coordenades són 18 h 04 min ~270° d’ascensió recta i +30° de declinació La velocitat del Sol en el seu moviment vers l’àpex ha estat calculada a partir de l’anàlisi de la distribució de les velocitats radials dels estels estadísticament resulta que les velocitats radials tenen el màxim valor negatiu en la direcció de l’àpex i el màxim valor positiu en la direcció de l’antiàpex, i és d’uns 19 km/s
antiàpex
Astronomia
Punt de l’esfera celeste oposat a l’àpex i, per tant, d’on procedeix, en el seu moviment, el Sol i tot el sistema solar.
taules alfonsines
Astronomia
Taules astronòmiques establertes a partir del 1252 per Yěhudà ben Mošé i Iṣḥaq ben Sid.
Foren confeccionades, el 1272, per encàrrec i sota la supervisió d’Alfons X de Castella Calculades per al meridià i per al parallel de Toledo, són basades en la teoria de Ptolemeu tot aportant-hi millores, entre les quals cal destacar una divisió de l’any molt més exacta D’altra banda, però, atribuïen al moviment de precessió un període de 49000 anys en lloc dels 26000 que en realitat té Al segle XIV, les taules alfonsines foren adaptades als meridians i parallels de París i de Londres Llur importància fou gran a tot el món, fins i tot després de la…
ballesta
Astronomia
Instrument usat antigament per a mesurar l’altura dels astres.
Consistia en una barra d’aproximadament un metre de llargària, al llarg de la qual es podia desplaçar una barra petita més tard dues, tres i fins i tot quatre d’uns 70 cm, perpendicularment a la primera Per al càlcul de l’altura d’un estel, hom dirigia dues visuals que havien de passar pels extrems de les barres petites i arribar a l’estel i a l’horitzó, respectivament Tot i ésser menys precís que el quadrant o l' astrolabi nàutics, fou molt emprat, especialment al s XVI, pels navegants
ejecció de massa coronal
Vista d’una ejecció de massa coronal
© Corel
Astronomia
Erupció produïda a la corona solar quan una gran quantitat de matèria, de l’ordre de 1012 kg, és injectada en el medi interplanetari.
Les CME estan relacionades amb el trencament de les estructures magnètiques presents a la corona solar, si bé el seu mecanisme no és del tot conegut El material pot ésser ejectat a velocitats de fins a 2000 km/s La seva detecció i estudi, gràcies a observatoris espacials com el satèllit SOHO, són d’una gran importància, ja que en arribar a la Terra el material que forma la CME altera la magnetosfera terrestre, i pot arribar a afectar les telecomunicacions i a malmetre satèllits artificials meteorologia espacial Les ejeccions de massa coronal es produeixen durant tot…
cúmul de galàxies
Vista del cúmul de galàxies Abell 2256, captada pel radiotelescopi LOFAR.
© NASA / CXC / Caltech / A. Newman et al. / Tel Aviv / A. Morandi & M. Limonsin / STSsI, ESD / VLT, SDSS
Astronomia
Conjunt de galàxies que presenten unitat d’origen i de moviment.
L’observació astronòmica i radioastronòmica demostra que les galàxies són uniformement repartides en tot l’Univers conegut sovint, però, aquesta homogeneïtat es trenca localment i forma conjunts de galàxies, els quals hom pot reconèixer per una major proximitat i pel fet de tenir algun tipus de moviment comú Aquestes associacions tenen un nombre variable de components, que pot anar des d’un parell de galàxies fins a alguns milers poden contenir galàxies de tots els tipus ellíptiques, espirals, irregulars, etc i les galàxies poden tenir totes les magnituds possibles, amb l’única característica…