Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Quiró
Astronomia
Cos celeste descobert per Charles Kowal des de l’observatori de Mount Palomar pel novembre del 1977.
L’òrbita d’aquest cos és situada entre les de Saturn i Urà, en un pla molt pròxim al de l’eclíptica En la seva màxima separació del Sol es troba a 2,8 T10 9 km, mentre que en l’aproximació més gran és a 1,3 T10 9 km El seu període de revolució sideral és aproximadament de 51 anys i hom creu que el diàmetre és comprès entre 300 i 400 km És de natura desconeguda encara, però pot tractar-se d’un asteroide que s’ha allunyat molt del conjunt dels altres asteroides, amb motiu d’alguna collisió amb un altre cos celeste però també…
digressió

Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle…
radiació cosmològica de fons
Astronomia
Radiació electromagnètica provinent de totes les direccions de l’espai, que presenta la mateixa intensitat en qualsevol d’elles, i la distribució d’energies de la qual és similar a la que emet un
cos negre
a la temperatura de 3K.
És composta per ones la longitud d’ona de les quals va d’unes dècimes de millímetre fins a uns 75 cm, i presenta el pic d’intensitat en la longitud d’ona d’1 mm Hom considera actualment que aquesta radiació és l’emissió residual del big-bang que segons el model cosmològic estàndard donà lloc a l’actual Univers cosmologia Fou descoberta inesperadament per AA Penzias i RW Wilson el 1964 quan aquests cercaven, amb una antena molt sensible especialment dissenyada al Bell Telephone Laboratory, la causa dels paràsits soroll que interferien les radioemissions terrestres Posteriorment, R Dicke i els…
blàzar
Astronomia
Objecte d’aparença estel·lar amb característiques molt semblants a les AGN, però que emet gran part de la seva energia en la banda de raigs γ de l’espectre electromagnètic.
Es creu que un blàzar podria tractar-se d’un objecte físic molt semblant a una AGN o un quàsar, amb un forat negre supermassiu al centre i un parell de dolls de partícules ejectades a l’espai exterior a velocitats relativistes El que diferencia els blàzars dels quàsars o les AGN és que els primers tenen un dels dolls de matèria relativista orientat cap a la Terra, de manera que l’emissió observada és dominada pels fenòmens que s’esdevenen a la regió del jet A més de ser detectada en raigs γ, una AGN ha de presentar una de les següents propietats per a ésser classificada com a…
matèria fosca
Astronomia
Matèria que, presumiblement, conforma el 90% de la massa total de l’Univers.
La massa de les galàxies i els cúmuls de galàxies es pot deduir a partir del moviment dels objectes astronòmics que es mouen en el si del seu camp gravitatori Les observacions actuals mostren que tan sols una desena part de la massa mesurada d’aquesta manera pot ésser associada amb estrelles, gas i pols, mentre que el 90% restant, tot i exercir atracció gravitatòria, no emet llum que en permeti la detecció Hi ha diverses teories per a explicar la natura d’aquesta matèria fosca En primer lloc podria tractar-se d’estels nans marrons, amb masses al voltant d’una vintena part la del…
Astronomia 2016
Astronomia
Fi de la missió Rosetta El 30 de setembre, la sonda Rosetta va acabar definitivament la seva missió amb el descens controlat sobre la superfície del cometa Churyomov-Gerasimenko La sonda ha estat orbitant el cometa més de dos anys, acompanyant-lo en el seu pas pel periheli, el punt de màxim apropament al Sol, i al llarg d’aquest temps ha obtingut moltes dades El cometa Churyomov-Gerasimenko ha mostrat una estructura i geologia més complexa del que s’esperava La seva composició, rica en monòxid de carboni, oxigen, nitrogen i argó, suggereix que el cometa es va formar en una regió de la…
Astronomia 2013
Astronomia
El meteorit dels Urals El matí del 15 de febrer un meteorit va impactar prop de la ciutat russa de Txeliàbinsk, situada al vessant oriental dels Urals Uns estudis posteriors van determinar que es tractava d’un asteroide d’uns 17 m de diàmetre i una massa d’unes 10000 tones que va entrar a gran velocitat a l’atmosfera de la Terra Durant el viatge a través de l’atmosfera, l’asteroide es va fragmentar en molts trossos, la majoria dels quals s’acabaren desintegrant i d’altres van arribar fins a la Terra L’ona de xoc va causar diversos ferits i nombrosos danys materials A l’octubre se’n va…