Resultats de la cerca

El seu valor és d’1,44 vegades la massa del Sol per a un estel nan blanc d’heli, d’1,40 masses solars per a un nan de carboni i d’1,11 masses solars per a un nan blanc de ferro

Donà el valor de 24° a l’obliqüitat de l’eclíptica, valor que fou acceptat a Grècia fins al posterior refinament d’Eratòstenes Calculà el valor de l' any gran menor nombre d’anys, que coincideix amb un nombre exacte de llunacions, o mesos sinòdics, i en determinà el valor de 59 anys, corresponent a 730 llunacions Treballà en alguns problemes de geometria i plantejà la diferenciació entre problema i teorema Eudem, deixeble d’Aristòtil, li atribueix la divisió del zodíac en dotze parts o signes, però segurament aquesta és molt anterior i es…

El coneixement del valor de l’epacta permet de calcular quan tindran lloc els plenilunis de l’any Al calendari julià, hom pot passar de l’epacta d’un any a la del següent sumant a la primera onze unitats, i com que les fases de la Lluna es repeteixen a les mateixes dades cada dinou anys julians seguint el cicle de Metó cicle lunar, les epactes es repeteixen també cada dinou anys Així, l’epacta, al còmput julià, no podia prendre més que dinou valors distints, cadascun dels quals era associat sempre amb el mateix nombre auri Quan hom introduí la reforma gregoriana del calendari, calgué corregir…

El seu valor determina l’evolució de l’Univers Es representa per la lletra grega λ Introduïda, amb valor positiu, en els models cosmològics que intenten reproduir des d’un punt de vista fenomenològic l’acceleració de l’expansió de l’Univers, representa una força repulsiva que compensa la força de la gravetat a grans distàncies

Aquesta equació varia al llarg de l’any entre els dos valors màxims, que tenen lloc el 12 de febrer màxim valor positiu, 14 min 23 s i el 4 de novembre màxim valor negatiu, —16 min 22 s, i s’anulla quatre vegades l’any, a les dates següents el 16 d’abril, el 14 de juny, el 2 de setembre i el 26 de desembre

És un estel variable, de manera que normalment és invisible, però cada onze mesos es transforma en un estel brillant La magnitud en el màxim de lluminositat pot tenir qualsevol valor des de la segona a la quarta, i en el mínim pot variar des de la vuitena a la desena El període tampoc no és constant, sinó que presenta variacions aleatòries de fins a 10 dies entorn del seu valor mitjà, que és de 331 dies

S'aplicà en la determinació de la distància Terra-Sol parallaxi solar Encapçalà l’expedició a Nova Caledònia per observar el pas de Venus pel disc solar, el desembre del 1874 els resultats obtinguts des de diferents punts del planeta donaren al parallaxi solar el valor de 8,88, valor encara incorrecte André s’adonà de l’error causat per la difracció en els instruments i intentà corregir-ho tanmateix no va poder-ho comprovar personalment

És situat a la constellació d’Hèrcules, i les seves coordenades són 18 h 04 min ~270° d’ascensió recta i +30° de declinació La velocitat del Sol en el seu moviment vers l’àpex ha estat calculada a partir de l’anàlisi de la distribució de les velocitats radials dels estels estadísticament resulta que les velocitats radials tenen el màxim valor negatiu en la direcció de l’àpex i el màxim valor positiu en la direcció de l’antiàpex, i és d’uns 19 km/s

És produït pel fet que la Terra es mou amb una velocitat que no és negligible respecte al valor finit de la velocitat de la llum Els diferents moviments d’un observador solidari a la Terra determinen les diferents aberracions Així, el moviment amb el conjunt del sistema solar determina l' aberració secular El moviment de rotació al voltant de l’eix terrestre determina l' aberració diürna , que presenta un valor màxim de 0,32’ La més important és, però, l' aberració anual , deguda al moviment de translació de la Terra al voltant del Sol En aquest cas, si φ és l’angle…

Éosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol El 1787 comprovà, juntament amb Cassini i Legendre, la diferència de longituds dels observatoris de París i de Greenwich Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró Però trobà una diferència de 3’ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Balears,…