Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
estació dels planetes
Astronomia
Punt del camí aparent que els planetes recorren respecte als estels fixos, en el qual llur moviment sembla parar-se.
Es produeix cada vegada que el planeta passa del moviment directe al retrògrad, o viceversa
núvols de Magalhães
Els núvols de Magalhães
© Corel
Astronomia
Nom donat a dues galàxies irregulars del cel austral, descrites per primera vegada per F.Magalhães, el qual les observà l’any 1519.
Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i a una…
perles de Baily
Astronomia
Fenomen òptic que es produeix prop de la fase de totalitat d’un eclipsi de Sol i pel qual la fotosfera solar, en ésser observada a través de les muntanyes i les valls de la Lluna, forma una cadena de punts lluminosos similars a un collar de perles.
Fou descrit per primera vegada per l’astrònom Francis Baily a l’eclipsi anular de Sol del 15 de maig de 1836
esciatera
Astronomia
Tipus de quadrant solar emprat antigament i que mesurava a la vegada l’hora solar i l’altura del Sol sobre l’horitzó.
altazimut
Astronomia
Geografia
Muntura dels instruments d’observació que permet de mesurar alhora l’azimut i l’angle d’altura.
Consisteix en un cercle horitzontal i un de vertical on són llegits directament els valors una vegada collimat el punt Usat especialment en les observacions terrestres i concretament en els teodolits
Snel
Astronomia
Matemàtiques
Nom amb el qual és conegut l’astrònom i matemàtic holandès Willebrord Snel van Royen.
Introduí el mètode de triangulació per a mesurar arcs de meridià 1615 i descobrí per primera vegada la llei de la refracció de la llum 1620 en passar d’un medi a un altre
la Màquina pneumàtica
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, l’Hidra femella, el Centaure i la Vela.
És poc extensa i fou descrita per primera vegada per NL Lacaille, l’any 1760 Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Antliae , és de magnitud aparent 4,42, pertany al tipus espectral M0 i és situat a una distància de 325 anys llum
límit d’Oppenheimer
Astronomia
Massa límit que pot ésser suportada per la pressió de degeneració dels neutrons, que correspon a la massa màxima que pot tenir un estel de neutrons.
Fou calculada per primera vegada el 1939 per R Oppenheimer i GM Volkoff sobre la base d’un treball previ de R Tolman Actualment s’estima en unes 3 masses solars, la qual cosa significa que un estel de neutrons amb una massa superior no pot evitar el collapse gravitatori i esdevé un forat negre
Mizar
Astronomia
Estel ζ de la constel·lació de l’Ossa Major.
És un sistema doble visual, les components del qual, de color blanc, són de magnitud 2,1 i 4,2, respectivament Una de les dues components és, a la vegada, un sistema binari espectroscòpic, és a dir, que Mizar és en realitat un sistema triple d’estels La seva distància al sistema solar és de 80 anys llum
Johann Bayer
Astronomia
Astrònom alemany.
Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe