Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
vida extraterrestre
Biologia
Astronomia
Nom donat a qualsevol fenomen que pugui ésser classificat com a vital i que tingui l’origen en un cos celeste distint de la Terra.
Fins fa pocs anys aquest tema fou considerat gairebé com a pertanyent a la ciència-ficció o a la premsa sensacionalista, però actualment hom el considera susceptible d’un estudi científic seriós Així, ha nascut una nova ciència, a cavall entre la biologia i l’astronomia, que ha estat anomenada exobiologia, que considera aquest tema des de diferents punts de vista En primer lloc, hom considera l’aspecte biològic del problema, és a dir, que cerca les condicions necessàries per al sorgiment de la vida tal com és coneguda a la Terra, i després passa a l’aspecte astrònomic, el qual…
exobiologia

exobiologia Plaques adherides a les sondes Pioner 10 i 11 amb un missatge gravat adreçat a éssers intel·ligents extraterrestres
© Fototeca.cat
Biologia
Astronomia
Ciència que investiga la possible existència de vida extraterrestre.
Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a…
forat negre

La primera imatge d’un forat negre, situat en el centre de la galàxia M87 (10-04-2019)
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general i les…
SETI
Astronomia
Programa de la NASA destinat a detectar hipotètiques civilitzacions extraterrestres intel·ligents (vida extraterrestre).
supernova 1987 A

Anells de la Supernova 1987 A
© Corel
Astronomia
Supernova observada el 24 de febrer de 1987, al Gran Núvol de Magalhães, que ha aportat un gran nombre de coneixements sobre aquest estadi de la vida dels estels.
Es tracta de la primera supernova visible a ull nu des del 1604 Fou vista, simultàniament, a Las Campanas Xile, al Canadà i a Nova Zelanda per O Duhalde, I Shelton i l’astrònom aficionat A Jones Vint hores abans del descobriment, hom havia detectat un gran flux de neutrins a la Terra —els neutrins són produïts per reaccions nuclears com les que es produeixen als estels— Només una petita quantitat dels que arribaren foren detectats als grans dipòsits subterranis d’aigua dels Estats Units d’Amèrica i el Japó dissenyats per a estudiar la desintegració del protó L’energia i les…
hipernova
Astronomia
Gran explosió amb què acaba la vida d’un estel de massa excepcionalment gran, d’entre 100 i 150 masses solars.
És, doncs, l’equivalent de la supernova, però amb un alliberament d’energia 100 vegades superior El seu nucli es collapsa directament en un forat negre, i a més es formen dos dolls de plasma que es mouen a una velocitat propera a la de la llum i que emeten una radiació gamma intensa Atès que els estels de massa superior a 100 masses solars són molt poc freqüents, les hipernoves també ho són S'estima que a la Via Làctia es produeix una hipernova cada 200 milions d’anys
ecosfera
Astronomia
Espai a l’entorn d’un estel en què les condicions físiques no són incompatibles amb el desenvolupament o l’existència de vida.
Mart
Imatge de Mart copsada pel Viking 1
© NASA
Astronomia
El quart dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del planeta a la Terra oscilla…
Gran Mur
Astronomia
Nom donat al conjunt de milers de galàxies amb una amplada de 500 milions d’anys llum o més que constitueix la major estructura coneguda de l’Univers.
La seva massa és equivalent a 20 000 bilions de vegades la del Sol i hom creu que s’ha format per l’atracció gravitatòria mútua de les galàxies al llarg del temps de vida de l’Univers
Christen Sørensen
Astronomia
Astrònom danès, conegut també com a Longomontanus.
Fou ajudant de Tycho Brahe La seva principal obra és Astronomia Danica 1622, que és un recull de les observacions de Tycho Brahe, que aquest no pogué publicar en vida Elaborà una teoria pròpia basada parcialment en el model d’aquest darrer i atacà durament la hipòtesi de les òrbites ellíptiques de Kepler També féu importants estudis sobre la Lluna i la rotació de la Terra sobre el seu eix
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina