Resultats de la cerca

Abans de l’establiment del sistema UBV , hom emprava l’anomenat índex de color internacional , igual a la diferència entre les magnituds aparents fotogràfica i fotovisual, m f g - m f v En el sistema UBV , l’índex de color és donat, generalment, per la diferència B-V entre les magnituds aparents mesurades en el blau de longitud d’ona 440 nm i en el verd groguenc o visible, de longitud d’ona 550 nm Hom empra també els índexs de color U-B U és la magnitud aparent mesurada en l’ultraviolat de longitud d’ona 365 nm L’índex de color dóna una idea de la temperatura…

El seu astre principal, α Canum venaticorum , anomenat també Cor Caroli , és un sistema binari situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen magnituds aparents 2,80 i 5,39, respectivament Conté un gran nombre de galàxies i, especialment, un cúmul de galàxies molt important

Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al creixent més petit de la Lluna Les…

Segons Copèrnic, el Sol, i no pas la Terra, com havia proposat Ptolemeu, és al centre del sistema planetari, i al voltant seu giren tots els planetes sistema copernicà Sembla que aquest model fou imaginat per Copèrnic cap a l’any 1505, bé que no fou publicat fins el 1543, perquè volia fer un desenvolupament matemàtic de la seva teoria per tal de demostrar que podia explicar els mateixos fets que el model ptolemaic i per evitar problemes amb la inquisició, car el seu punt de vista podia ésser considerat contrari al dogma catòlic En fou deixeble el matemàtic Rheticus, luterà, el qual l’…

Antigament, Hiparc de Nicea havia classificat els estels visibles a ull nu segons una escala de magnituds, en la qual assignà la magnitud 1 als més brillants i la 6 als menys brillants Actualment, hom defineix la magnitud aparent a partir de l’anomenada llei de Pogson , segons la qual la diferència de les magnituds aparents de dos astres m A - ms B és relacionada amb les illuminacions E A i E B que els astres produeixen a la superfície de la Terra per l’expressió m A - m B = 2,5 log 1 0 E B /E A , el coeficient de proporcionalitat de la qual, així com també l’origen d’escala,…

Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…

El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat…

El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…