Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Jordi Gras i Riera
Medicina
Metge.
Fill i net de metges, es llicencià en farmàcia l’any 1934 Després de treballar durant dos anys a la farmàcia familiar, començà a cursar medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 Llicenciat el 1941, el 1945 es doctorà en medicina i el 1951 en farmàcia Deixeble d’ Agustí Pedro i Pons , en acabar la carrera s’incorporà al laboratori de bioquímica de la Clínica Mèdica a l’ Hospital Clínic , on romangué fins el 1976 L’any 1951 amplià estudis sobre proteïnes al Laboratori d’Investigació Bioquímica de Zuric El 1945, conjuntament amb el microbiòleg…
intervenció
Medicina
Acció duta a terme sobre un individu que és sotmesa a anàlisi en el marc d’un estudi clínic, amb la finalitat d’avaluar l’eficàcia, l’efectivitat o la seguretat d’aquesta acció o qualsevol altra conseqüència relacionada.
Són intervencions l’administració d’un determinat fàrmac o tractament, l’aplicació d’un programa d’educació sanitària o d’una tècnica diagnòstica o terapèutica concreta, la prescripció d’una dieta o d’un estil de vida determinats, etc
urologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’aparell excretor o aparell urinari i, en l’home, l’aparell genital (estudiat en la dona per la ginecologia) i la fisiologia i patologia que els són pròpies.
És una especialitat mixta, mèdica i quirúrgica, que comprèn diverses subespecialitats, entre les quals cal esmentar l’estudi de l’esterilitat masculina, la urologia plàstica reconstrucció quirúrgica de les vies lesionades o ressecades, la nefrologia estudi de les característiques normals i patològiques del ronyó, etc No fou fins a la segona meitat del s XIX que sorgí la urologia com a especialitat autònoma, amb procediments específics de diagnosi i amb tècniques quirúrgiques pròpies, generalment fora de l’abast del cirurgià general, que s’havia limitat fins aleshores…
bioètica
Biologia
Filosofia
Medicina
Estudi interdisciplinari dels problemes creats pel progrés biològic i mèdic, tant a nivell microsocial com a nivell macrosocial, i llur repercussió en la societat i en el seu sistema de valors, tant en el moment present com en el futur.
Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…
ginecologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’aparell genital de la dona amb la fisiologia i la patologia que li són pròpies.
Les glàndules mamàries són incloses en aquest estudi, perquè són influïdes per l’ovari i la hipòfisi, que incideixen en llur funcionament per mitjà de les hormones Aquesta branca de la medicina, estretament lligada a l'obstetrícia, ha experimentat notables avenços els darrers anys L’aparició de l'ecografia, atesa la seva innocuïtat, fins i tot durant l’embaràs, ha collocat les tècniques diagnòstiques radiològiques tradicionals en un segon terme Hom ha aconseguit també un notable desenvolupament dels mitjans contraceptius El perfeccionament de les tècniques quirúrgiques ha…
August Pi i Sunyer
Fisiologia
Medicina
Literatura catalana
Cinematografia
Esport
Fisiòleg.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades…
, , ,
medicina pal·liativa
Medicina
Branca de la medicina destinada a l’estudi i el tractament dels pacients amb una malaltia activa, progressiva i molt avançada en la seva evolució, per als quals el pronòstic vital és molt limitat i la principal motivació dels quals rau en la seva qualitat de vida.
Medicina 2017
Medicina
Nobel per als investigadors dels mecanismes moleculars del ritmes circadians El premi Nobel de medicina 2017 va ser concedit als científics nord-americans Jeffrey C Hall, Michael Rosbash i Michael W Young, per haver descobert els mecanismes moleculars implicats en els ritmes circadians que permeten l’adaptació dels éssers vius al seu entorn Els seus treballs van establir les bases per a explicar la forma en què les plantes i els animals –incloent-hi els humans– sincronitzen el seu ritme biològic amb la rotació de la Terra A partir de la mosca de la fruita com a model, van aïllar un gen que…
Medicina 2016
Medicina
El virus del Zika Exercicis bàsics d’estimulació en nens amb microcefàlia, una malaltia que durant l’any 2016 es va confirmar que tenia una relació causal amb el virus del Zika © Agència Brasil Segons l’Organització Mundial de la Salut OMS, el virus del Zika és un flavivirus que es va identificar per primera vegada en macacos Uganda, 1947 El 1952 es va identificar en l’ésser humà a Uganda i Tanzània, i posteriorment s’han registrat brots de malaltia per aquest virus en altres paï-sos de l’Àfrica, Amèrica, Àsia i el Pacífic El virus del Zika es transmet a les persones a través, principalment,…
Medicina 2011
Medicina
Beutler, Hoffmann i Steinman a títol pòstum premis Nobel Els immunòlegs Bruce A Beutler, Jules A Hoffmann i Ralph M Steinman van ser els guanyadors del premi Nobel de medicina del 2011 Van compartir el guardó per la seva descripció del sistema immunològic humà, que ha servit per a lluitar contra malalties contagioses i desenvolupar vacunes Concretament, Beutler i Hoffmann van ser guardonats amb la meitat del premi –dotat amb deu milions de corones sueques, que equivalen a 1,1 milions d’euros– per l’estudi de la immunitat congènita I Steinman amb l’altre meitat pel descobriment, el 1973, de…