Resultats de la cerca

Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa

Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 “Contribució a l’estudi de la ideologia de la Renaixença Joan Baptista Pastor i Aicart i…

Conseller de Lluís XV de França i metge de l’exèrcit francès que conquerí Menorca el 1756 És autor de Réflexions générales sur l’Isle Minorque París 1764, que conté, a més d’una descripció geogràfica, una sèrie de consideracions sanitàries

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i es llicencià el 1920 Ocupà diversos càrrecs a l’administració pública de la Mancomunitat S’establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals Dedicat a la política activa, milità a Esquerra Republicana i, el 1931, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Girona Afeccionat al periodisme, promogué el periòdic Acció Ciutadana Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s’enfrontà amb els comitès de control El 1939 s’exilià a Xile, on treballà al…

Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur Nàpols 1524, Morborum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi methodo comprehensa 1555 i Práctica de cirugía 1548, traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas 1554

Exercí la professió a Vic El 1767 fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona Publicà diverses obres, com Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar a los enfermos de la cama 1783 i Sobre la utilidad de la música para los enfermos 1785

Llicenciat en medicina 1875, fou metge militar durant la tercera guerra Carlina Metge numerari de l’Hospital de Girona, el 1896 fundà el Collegi de Metges de la província gironina, que presidí, i el Boletín del Colegio de Médicos , en el qual collaborà Escriví, a més, Bibliografía médica de la provincia de Gerona 1896, El pronóstico de las lesiones 1903 i obres de medicina legal

Introduí a França la laparotomia i l’ovariotomia Publicà diversos treballs importants sobre cirurgia i tècniques operatòries Ideà un model de pinces de forcipressió, que porten el seu nom És autor de De la forcipressure 1875 i Leçons de clinique chirurgicale 1876-90

Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra més important…

Els hospitals de dia han tingut una importància cabdal en el camp del tractament psiquiàtric, ja que permeten un control continuat dels símptomes del pacient, amb ajustaments ràpids de la medicació, ús de tècniques de modificació del comportament i de tallers de memòria, i pràctica d’activitats de la vida diària Per la seva eficàcia, s’han estès a altres camps com ara el geriàtric, l’oncològic administració de les pautes de quimioteràpia, l’hematològic, el pediàtric, etc