Resultats de la cerca
Es mostren 2071 resultats
C.F. Samuel Hahnemann
Medicina
Metge alemany.
Estudià medicina, química i mineralogia Fundador de l’homeopatia, descobrí que tots els medicaments eren hidrosolubilitzables per fregament suspensió colloidal A l’epidèmia de còlera del 1831 fou el primer a descriure'n la causa com una petita estructura vivent, i introduí el tractament antisèptic per a combatre'l Publicà Fragmenta de viribus medicamentorum positivis 1805, Reine Arzneimittellehre ‘Farmacologia pura’, 1811-20 i Die Kronische Krankheiten, ihre eigentümlige Natur und Heilung ‘Les malalties cròniques, la seva especificitat i la seva cura’, 1828-38
Joaquim Guitert i Fontserè
Historiografia
Medicina
Metge i historiador.
Publicà diverses obres històriques, principalment referides al monestir de Poblet Fou membre de la Comissió de Monuments de Tarragona 1928, directiu de la Societat Arqueològica d’aquella ciutat 1932 i primer president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947
Josep Miquel Guàrdia i Bagur
Història
Medicina
Filosofia
Educació i entitats culturals i cíviques
Literatura catalana
Metge, filòleg, humanista i filòsof.
Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit Rebutjà d’exercir de metge i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví, entre d’altres obres, De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858 i La médecine à travers les siècles 1865, una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic Exercí de mestre 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària i encetà la publicació d’obres pedagògiques, entre les…
,
Nicolau Guanyabens i Giral
Música
Medicina
Compositor i metge.
Es dedicà principalment a la música religiosa Estrenà una Missa a Mataró 1852 i escriví un Te Deum i un Stabat Mater El 1859 estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Arnaldo de Erill , d’estil italianitzant
Santiago Grisolía i García
Medicina
Bioquímica
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on collaborà amb Severo Ochoa i Arthur Kornberg en les investigacions sobre els àcids nucleics portades a cap en el laboratori bioquímic de Nova York Durant el seu exercici a la Universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fosfat, considerat agent modificador de proteïnes Fou director del departament de bioquímica de la Universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica Proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica, el 1990 fou guardonat amb el premi Príncipe de…
Nehemiah Grew
Biologia
Medicina
Metge i naturalista anglès.
Fou, juntament amb Malpighi, un dels creadors de l’anatomia vegetal i precursor de la histologia introduí el mot teixit per a referir-se a l’agrupació més o menys homogènia de cèllules o fibres Després d’exercir la medicina a la seva ciutat natal, anà a Londres i ingressà a la Royal Society, de la qual fou secretari
Erastus
Cristianisme
Medicina
Nom amb què fou conegut Thomas Lieber, metge i teòleg protestant suís.
Fou metge del príncep de Hennenburg 1553 i professor a Heidelberg 1577-83 De tendència zwingliana, s’oposà a la implantació del calvinisme però, vençut i excomunicat, abandonà la càtedra En la seva obra Explicatio gravissimae questionis 1589 afirmà la superioritat de l’Estat damunt l’Església, que n'és una creació La seva doctrina, que prengué el nom d’ell, erastisme , tingué bon acolliment en ambients anglicans
Renato Dulbecco

Renato Dulbecco
© Indiana University
Medicina
Metge italià.
Estudià medicina a la Universitat de Torí, on entrà en contacte amb Salvador Luria i Rita Levi-Montalcini , que l’influïren molt en el seu decantament pels estudis de citologia i amb els quals collaborà Es graduà el 1936 Mobilitzat en 1936-42, fou ferit al front rus i posteriorment s’uní a la Resistència Després de la Segona Guerra Mundial, retornà a la recerca i a la docència i el 1947, amb Rita Levi-Montalcini, anà als EUA Després de dos anys al laboratori de Luria a Bloomington Indiana, passà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1949, on el 1955 isolà la primera cèllula mutant del…
Felip de Dulanto i Escofet
Medicina
Metge.
Es llicencià 1936 i doctorà 1944 a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en dermatologia al costat de Xavier Vilanova Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostella 1954 i Granada 1955-70, on realitzà una extensa tasca assistencial i científica, i impulsà la cirurgia dermatològica Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1944
Henri Duclos
Literatura francesa
Medicina
Metge i escriptor en llengua francesa i d’inspiració occitana.
Fou cap de servei d’electroradiologia dels hospitals de Perpinyà 1936-67 Secretari perpetu de la secció francesa dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or, és autor de novelles 1926-35, de llibres de poemes 1925-62, dels treballs Anton Tchékov, le médecin et l’écrivain 1927, Laennec 1932, Le prieur de Prouille 1927, sobre els càtars, Jésus parmi nous 1945 i d’una autobiografia inèdita Le grand pari , 1966