Resultats de la cerca

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on, el 1934, es graduà Durant la Segona Guerra Mundial va treballar com a voluntari en un hospital de París Posteriorment es traslladà a la República Dominicana, on exercí a un poble d’aquest país Més tard se n'anà a Panamà, on es dedicà a l’oftalmologia a l’Hospital de Santo Tomás Investigador en aquest darrer àmbit, creà una nova tècnica que fou reconeguda pel Dr Josep Ignasi Barraquer, i que va explicar en el seu article ‘Evisceración ocular con inclusión de esfera plástica y ojo cosmético’ 1973 Home filantròpic, hi desenvolupà una…

El 1950 s’establí a Portugal Cursà estudis de medicina a la Universitat de Lisboa, on es llicencià el 1967 i s’hi doctorà el 1974 Treballà a l'Institut Gulbenkian de Ciència a Oeiras Portugal, com a ajudant d’investigació 1967-1974 i després com a investigador 1975 Es traslladà a l’Anglaterra, on feu recerca a la Universitat de Birmingham 1968 -1969 i a l’institut nacional d’investigació mèdica de Londres 1969-1970 El 1975 emigrà als Estats Units i s’establí a Carolina Hi treballà a la Universitat Mèdica de Carolina del Sud Charleston, al departament d’immunologia i microbiologia, primer com…

El 1949, molt jove, emigrà amb la seva família a Amèrica i s’establí a Méxic Hi cursà estudis de medicina a la Universitat Nacional Autónoma de Mèxic UNAM, 1957-1962 El 1965 se n'anà al Regne Unit, on, a Glasgow Escòcia, 1965-1966, feu estudis de doctorat en otorrinolaringologia Des del 1970 exercia com a professor a la càtedra d’otorrinolaringologia a la facultat de medicina de la UNAM Fou nomenat cap del servei d’otorrinolaringologia de l’Hospital Central de Petróleos Mexicanos Des del 1982, era membre de l’Academia Nacional de Medicina i, des del 1980, president de la Sociedad Mexicana de…

El 1942 emigrà a Amèrica amb els seus pares i s’establí a Mèxic Hi començà els estudis de medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1946-1952, on es llicencià, i també estudià administració d’hospitals a l’escola de postgraduats de la mateixa universitat 1963 Després es traslladà als Estats Units per ampliar coneixements, on fou metge resident en administració d’hospitals de la Universitat de Chicago Més tard, també fou metge resident a l’Instituto Nacional de Cardiología de México 1958-60 Dedicat també a la docència, fou, des del 1965, professor a l’Asociación Mexicana de…

Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on, el 1960, es llicencià Es traslladà als Estats Units per ampliar estudis Hi féu estudis de postgrau al Good Samaritan Hospital, Cincinnati Ohio 1962-1963, al Sunnybrook Hospital, Toronto, 1967, al Buffalo General Hospital de Canadà 1966 i a la Canadian Heart Foundation juntament amb la University of Toronto 1967-1969 Arran de la seva gran tasca en el camp de la medicina, sobretot en la utilització de l’anestèsia, ha rebut premis de diverses institucions State University of New York, American Board of Anesthesiologists 1968 American College of…

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile En aquest país es llicencià 1947 en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago També collaborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja Remarcable promotor de la medicina, fou fundador i metge de la Mutual Catalana de Santiago de Xile El seu germà Josep M Valls i…

Es llicencià a l’escola de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1980 Deixeble del patòleg Llorenç Galindo, fou un dels primers estudiants que participà al programa d’intercanvi entre els Estats Units i l’Estat espanyol Es doctorà en citologia a l’Escola Universitària de Medicina Cornell Nova York el 1985 Fou nomenat catedràtic ad honorem de l’escola de medicina de la Universitat de Puerto Rico el 1986 i dirigeix la secció de patologia molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York Ha contribuït a la lluita contra el càncer…

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus descobriments…

Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’endoteli dels…

Fou guardonat, juntament amb FMurad i RFurchgott, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998, per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en els sistemes cardiovascular, nerviós i immunològic Furchgott havia demostrat, cap al final de la dècada dels setanta, l’existència d’una molècula, produïda a les cèllules de l’endoteli, que produïa vasodilatació Anys més tard i de forma independent, Furchgott i Ignarro identificaren aquesta substància com l’òxid nítric, un gas de vida mitjana molt breu, que es difon a través de les membranes biològiques L’òxid nítric…