Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
James Edward Rothman
© The Kavli Prize
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford 1978, d'on passà a la Princeton 1988 i, posteriorment, al departament de bioquímica cellular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center 1991 Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia Nova York, on també presideix el Centre de Biologia Química Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cellulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques Per aquesta contribució, el 2013 li fou…
Edward Donnall Thomas
Medicina
Metge nord-americà.
Doctorat per la Harvard Medical School 1946, inicià la seva carrera al Brigham Hospital de Boston Massachusetts, EUA, on s'especialitzà en medicina interna i en hematologia oncològica El 1955 fou nomenat director mèdic del Bassett Medical Center, adscrit a la Universitat de Columbia L'any 1963 entrà a la Universitat de Washington, on fou el primer cap del departament d'oncologia de l'Escola Mèdica, càrrec que exercí fins el 1990 Es retirà l'any 2002 Al començament dels anys cinquanta establí les bases tècniques del trasplantament de medulla òssia en els seus experiments amb gossos Participà…
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No atorgat 1916 No…
David Julius
© Susan Merrill, UCSF
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i també en la…
Roc Pifarré i Florejachs
Medicina
Metge.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de de Barcelona, on es llicencià el 1953 Es traslladà als EUA, on amplià estudis a la Georgetown University de Washington 1956 i a la MacGill University de Mont-real Dedicat principalment a l’estudi de la patologia de l’aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i fou cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d’on impulsà el desenvolupament de la cirurgia cardíaca Treballà al St Mary's Hospital de Nova Jersey 1956-57, al Prince George's…
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…