Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Lluís Comenge i Ferrer
Lluís Comenge i Ferrer
© Fototeca.cat
Historiografia
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari de Manresa…
Francesc Oller i Ferrer
Medicina
Metge.
Féu els estudis de medicina a Barcelona i Cadis Exercí com a metge militar dels reials guàrdies valons 1779-83 i també participà en el setge de Sant Felip Menorca Fou destinat a Amèrica i s’establí a la República Dominicana Santo Domingo, on, exercí des del juliol de 1792 com a cirurgià major Més tard anà a Puerto Rico, i participà en la tasca de vacunació de la verola i contribuí a la introducció de la vacuna a totes les Antilles hom assegura que vacunà personalment més de 30 000 persones Fou un dels firmants del Reglamento de Vacuna 1818 i també director de la Junta de la Vacuna Arran de la…
Ignasi Graells i Ferrer
Medicina
Metge.
Dirigí el balneari de Caldes de Montbui Publicà Proyecto dirigido a promover los adelantamientos de la medicina 1814, Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal 1816 i Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy 1840
L’Hospital Clínic fa una operació a distància
Medicina
El doctor Enrique Ferrer, cap del departament de neurocirurgia de l’Hospital Clínic de Barcelona, fa la primera intervenció quirúrgica neurològica a distància del món Es tracta d’una operació de baix risc utilitzant la tècnica de ventriculostomia endoscòpica sobre un pacient que patia hidrocefàlia obstructiva Des d’una embarcació a Mallorca, el doctor Ferrer fa moure un braç robòtic que opera el pacient, que és assistit a la sala d’operacions per un equip mèdic i informàtic L’operació s’ha fet en collaboració amb la fundació The Brain and the Heart Research
Agustí Pedro i Pons

Agustí Pedro i Pons
© Fototeca.cat
Medicina
Metge internista.
Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra…
Joan Baptista Pastor i Aicart
Literatura catalana
Medicina
Escriptor.
Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 “Contribució a l’estudi de la ideologia de la Renaixença Joan Baptista…
,
Marià de la Pau Graells i Agüera
Medicina
Biologia
Aqüicultura
Metge i naturalista.
Fill d’Ignasi Graells i Ferrer Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1837, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la Universitat de Madrid 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France Introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura, estudià la filloxera i descobrí el lepidòpter Graellsia isabellae Dels seus treballs cal esmentar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España 1846, Descripción de un lepidóptero nuevo 1852, Catálogo de los peces de las costas de Cataluña 1869, Zoografía de los animales…
pediatria
Medicina
Pediatria
Especialitat de la medicina que estudia el creixement i el desenrotllament dels infants fins a uns 12 anys i que s’ocupa de llurs malalties i de llur tractament.
Actualment la pediatria és una especialitat molt extensa, que pot ésser dividida en diverses branques, com la puericultura , la cirurgia infantil i la psiquiatria infantil Fins al final del s XIX la pediatria fou considerada com un apèndix de la ginecologia i l’obstetrícia Les primeres revistes de l’especialitat als Països Catalans foren Archivos de Ginecopatía, Obstetricia y Pediatría , fundada per Vidal Solares 1887, i Revista de Enfermedades de la Infancia , per Guerra i Estapé 1890 L’any 1887 foren creades les càtedres universitàries de pediatria que ocuparen, a València i a Barcelona, R…
Felip Cid i Rafael

Felip Cid i Rafael
RAMC
Literatura
Medicina
Escriptor i metge.
Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…
,
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…