Resultats de la cerca

Fill de l’apotecari Andreu Hernández i Basilis Es doctorà a Montpeller 1806 Fou metge de sanitat militar i féu estudis sobre epidemiologia Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, 1814 Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica 1815-16 amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Balears Entre altres obres, escriví Observaciones que…

Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit S'establí a París, on es doctorà en lletres Collaborà a “La Revue des Deux Mondes”, “Le Temps” i “L’Illustration Française” i publicà De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858, Le voyage au Parnasse de Michel de Cervantès 1864, La médecine à travers les siècles 1865, altres assaigs, i el reportatge Un mois à Minorque 1868 En collaboració amb J Wierzeyski publicà Grammaire de la langue latine 1876, que introduí a França els darrers progressos de la…

Llicenciat a Barcelona el 1936, tingué com a mestres Manuel Corachan, Josep Trueta i Joaquim Trias, entre d’altres En començar la Guerra Civil, s’allistà com a voluntari a l’exèrcit republicà Tinent de sanitat, fou destinat al front d’Aragó i a l’Institut Pere Mata de Reus, on aprengué la tècnica de l’enguixat de Bohler que més endavant li serviria en les seves aportacions en traumatologia Després d’exiliar-se a Mèxic 1939, el 1941 anà als Estats Units, on estudià ortopèdia a l’Hospital Universitari d’Iowa, institució on dugué a terme tota la seva carrera científica i assistencial, i del qual…

Es doctorà a París 1812 i treballà a Mèxic tornà a Menorca, i finalment es retirà a França És autor, entre d’altres obres inèdites, d’unes Refléxions sur l’instinct et sur la perversion dans quelques maladies 1820

Conseller de Lluís XV de França i metge de l’exèrcit francès que conquerí Menorca el 1756 És autor de Réflexions générales sur l’Isle Minorque París 1764, que conté, a més d’una descripció geogràfica, una sèrie de consideracions sanitàries

Féu els estudis de medicina a Barcelona i Cadis Exercí com a metge militar dels reials guàrdies valons 1779-83 i també participà en el setge de Sant Felip Menorca Fou destinat a Amèrica i s’establí a la República Dominicana Santo Domingo, on, exercí des del juliol de 1792 com a cirurgià major Més tard anà a Puerto Rico, i participà en la tasca de vacunació de la verola i contribuí a la introducció de la vacuna a totes les Antilles hom assegura que vacunà personalment més de 30 000 persones Fou un dels firmants del Reglamento de Vacuna 1818 i també director de la Junta de la…