Resultats de la cerca

Ingressà el 1635 a l’orde dominicà i viatjà per la península Ibèrica, Occitània i Itàlia Fixà la seva residència a Roma 1653-72 on féu gravar els dibuixos de moltes de les plantes recollides en els seus viatges Perduts el seus escrits en un incendi, Antoine de Jussieu publicà, el 1714, sota el títol de Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae iconibus aeneis exhibitae , la impressió dels gravats de les plantes, acompanyats d’alguns comentaris Hi ha un cert nombre d’espècies procedents del Principat i del País Valencià, facilitades a Barrelier per Joan Salvador i Boscà

És autor de La statistique humaine en France 1880 Fou cap dels serveis d’estadística de la ciutat de París 1883-1913 i director dels Annales de Démographie 1885

Es doctorà el 1974 a la Universitat de Paris De 1975 a 1988 dugué a terme recerca a l’Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale INSERM, i des de l’inici de la dècada dels vuitanta collaborà amb Luc Montagnier en la investigació sobre la sida i el virus de la immunodeficiència humana VIH, el qual identificaren el 1983 El 1988 s’incorporà a l’Institut Pasteur com a professora i cap d’unitat d’un equip que ha dut a terme investigacions sobre antiretrovirals Per aquestes contribucions li fou atorgada el 2006 la legió d’honor i el 2006 el Premi Nobel de medicina…

Professor de la clínica neurològica de la Salpétrière de París 1947-60, ha estat donat el seu nom a l’associació d’una simptomatologia pseudotabètica i d’una espondilitis síndrome d’Alajouanine-Françon La seva collaboració en el progrés de la neurologia moderna ha estat molt important

Estudià medicina a Barcelona i exercí a París, on fou professor de l’hospital Necker Introduí una sèrie d’instruments, procediments quirúrgics i mètodes per a l’exploració diagnòstica i el tractament de les afeccions de l’aparell urinari prova d'Albarrán Ha estat un dels creadors de la urologia moderna

El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització

Membre actiu de la Primera Internacional, fou expulsat de França pels fets de la Comuna 1871 i s’installà a Barcelona, on participà en la revolució republicana del 1871 i d’on també fou expulsat Residí a Suïssa i més tard tornà a França Repudià la violència i fundà el partit socialista-possibilista 1881 Fou president del consell municipal de París el 1905 Publicà La propriété collective et les services publics 1883

Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit Rebutjà d’exercir de metge i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví, entre d’altres obres,  De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858 i La médecine à travers les siècles 1865, una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic Exercí de mestre 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària i encetà la publicació d’obres pedagògiques, entre les…

Descriví la simptomatologia de diverses psicosis exògenes i estudià els deliris crònics sistematitzats, especialment l’erotomania És el creador de la teoria de l' automatisme mental , segons la qual la malaltia psíquica és conseqüència de la producció espontània, automàtica i involuntària d’una sèrie d’elements semiològics, producte de l’excitació neuronal La seva obra fou recollida pels seus deixebles i publicada un cop mort Oeuvre psychiatrique 1942