Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
gavatge
Medicina
Administració terapèutica d’aliments per mitjà d’una sonda gàstrica.
diverticle de Zenker
Medicina
Hèrnia de les capes mucosa i submucosa a nivell dels feixos musculars posteriors de la unió faringoesofàgica.
Creix progressivament fins que la retenció d’aliments que hi ha al seu interior provoca disfàgia i regurgitacions amb mala olor El seu tractament és quirúrgic
nutrició parenteral
Medicina
Nutrició per via parenteral.
És necessària en malalts que no poden ingerir aliments per via oral Hom l’aplica per a superar crisis lesions, operacions d’aparell digestiu, però pot ésser emprada durant períodes llargs
Aleix Bertran i Capella
Medicina
Metge.
Fou un dels iniciadors dels estudis de toxicologia clínica a Catalunya i autor de treballs importants sobre les intoxicacions per aliments i pel talli Fou vicepresident de l’Associació Europea de Centres de Lluita contra les Intoxicacions
serologia
Alimentació
Medicina
Branca de la medicina que estudia tot allò que té relació amb els sèrums (propietats fisiològiques, variacions patològiques, aplicacions terapèutiques, etc).
En anàlisi d’aliments, hom empra certes tècniques serològiques per a identificar espècies vegetals o animals que integren un producte Per exemple, la natura de les carns que formen un embotit pot ésser determinada mitjançant una reacció de precipitines
sanejament
Medicina
Branca de la medicina preventiva que té per missió l’actuació sobre aquells factors ambientals que poden afectar la salut individual i pública, amb la finalitat de conservar la salut, evitar les malalties i incrementar el benestar.
El sanejament comprèn la higiene dels aliments i les begudes i dels individus que els manipulen, l’abastament d’aigua potable i de llet pasteuritzada, la salubritat de les cases, la descontaminació dels corrents d’aigua i d’atmosfera, l’eliminació d’escombraries i d’aigües residuals, la lluita contra els artròpodes i rosegadors, la creació d’espais verds i la vigilància dels espais i ambients de recreació, etc
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta
Josep Maria Bosch i Masgrau
Medicina
Metge.
Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat provincial i de director…
salvament
Medicina
Acció de treure algú d’una situació perillosa.
Sovint l’èxit d’una operació de salvament depèn de la rapidesa amb què és iniciada i portada a terme, com és el cas dels tripulants i passatgers d’avions accidentats, de nàufrags, d’escaladors accidentats, d’incendis, etc En el cas d’avions i de vaixells accidentats, les operacions de salvament han efectuat grans progressos, especialment gràcies al desenvolupament de les comunicacions per ràdio, que permeten de demanar ajut ràpidament o de detectar l’accident per la pèrdua de contacte de les estacions de terra amb l’avió o amb el vaixell El salvament també ha progressat gràcies als avions de…
Robert Langer

Robert Langer
© Heli Sorjonen / Millenium Techn. Prize
Medicina
Enginyer químic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Cornell el 1970 i es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1974, i posteriorment feu recerca sobre teixits cancerosos al Children's Hospital de Boston i a la Harvard Medical School fins el 1977 Posteriorment s’incorporà novament al MIT, on ha estat professor de bioenginyeria i enginyeria química i dirigeix el laboratori de tecnologia biomèdica, el primer del món en l’especialitat Dissenyador de diversos centenars de patents en aquest camp, s’ha dedicat sobretot al desenvolupament de sistemes d’administració controlada de medicaments amb…