Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
medicina basada en l’evidència
Medicina
Medicina que només generalitza l’ús d’una intervenció terapèutica si hom l’ha provat prèviament i científicament en humans.
Andrea Cesalpino
Botànica
Filosofia
Medicina
Metge, botànic i filòsof italià.
Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang
autorelaxació
Psicologia
Medicina
Estat de relaxació que pot ésser assolit individualment sense ajudes externes directes.
Les tècniques més emprades són la de Jacobson i la de Schulz La primera és basada en la conservació d’una relaxació muscular localitzada al sistema neuromuscular mitjançant l’actuació sobre certs grups musculars S'insereix en el conjunt de tècniques de reeducació, notablement en ortopèdia, en reumatologia, en obstetrícia i ginecologia La tècnica de Schulz, coneguda també pels noms d' autorelaxació concentrativa i d' entrenament autogen , intenta d’assolir la relaxació somàtica progressiva, ajudant-se de la concentració del pensament sobre certes sensacions anestèsiques És…
Centre Cochrane Iberoamericà
Medicina
Centre registrat per la Col·laboració Cochrane Internacional, organització sense ànim de lucre destinada a proveir informació sistematitzada sobre resultats d’estudis prospectius i controlats com a fonament per a una atenció de la salut d’alta qualitat.
Té la seva seu a la Casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, i és el centre de referència per a tots els països de parla hispana Les seves principals funcions són, entre d’altres donar suport metodològic, estadístic i lingüístic a les persones interessades a desenvolupar revisions sistemàtiques a Espanya i Iberoamèrica desenvolupar activitats de formació presencial i electrònica en revisions sistemàtiques i en medicina i atenció sanitària basada en l’evidència desenvolupar revisions sistemàtiques i informes tècnics per iniciativa pròpia o per…
sacarímetre
Química
Medicina
Aparell emprat per a determinar la quantitat de sucre d’una solució.
En sacarimetria hom utilitza una variant de polarímetre, basada en l’ús d’un sistema compensador, constituït per un prisma de quars, el qual pot girar, i que es troba situat entre l’analitzador i el polaritzador, els quals resten fixos En l’anàlisi, hom fa girar el cristall de quars un cert angle fins a arribar a una total compensació de la rotació de la llum polaritzada provocada per la solució de sucre Com que el quars presenta un poder dispersador de la llum molt semblant al dels sucres, hom pot fer servir llum policromada Per a determinar la quantitat de sucre en l’orina,…
Josep Maria Argimon i Pallàs

Josep Maria Argimon i Pallàs
Departament de Salut / Generalitat de Catalunya
Política
Medicina
Metge.
Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials del Servei…
John Craig Venter
Biologia
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Excombatent en la guerra del Vietnam 1967, el 1972 es graduà en bioquímica a la Universitat de San Diego, Califòrnia, on tres anys més tard obtingué el doctorat en fisiologia i farmacologia Posteriorment fou professor a la Universitat de Nova York El 1984 ingressà al National Institute of Health, on adoptà i desenvolupà la tècnica basada en l’ARN missatger per a identificar i seqüenciar fragments del DNA, més ràpida i productiva que la utilitzada en les investigacions del Projecte Genoma Humà HGP, en el qual inicialment collaborà Aquest mètode, però, donà lloc a controvèrsies amb alguns…
Hipòcrates
Medicina
Metge grec.
Aprengué del seu pare la ciència de la medicina i l’exercí a la seva ciutat i en molts altres indrets del món grec adquirí una fama extraordinària i deixà una brillant escola de seguidors i de deixebles Fou el primer que separà la ciència de la religió, però tingué uns notables precedents l’escola sicilianopitagòrica amb Alcmèon de Crotona, l’escola atomista de Demòcrit i d’altres individualitats com Eurifont de Cnidos que rivalitzaren amb els metges de Cos Pel que fa a les obres que li són atribuïdes, el Corpus Hippocraticum 440-350 aC, cal assenyalar que no n'hi ha cap que porti la seva…
pletismografia
Medicina
Tècnica no invasiva de diagnòstic vascular basada en el registre dels canvis de volum d’una extremitat en resposta a cada batec cardíac (pletismografia de pols) o a l’oclusió temporal del retorn venós (pletismografia d’oclusió venosa).
Proporciona dades qualitatives de l’arribada de flux sanguini a l’extremitat La major precisió de l’ecografia Doppler situa la pletismografia en una segona línia de diagnòstic És útil en el diagnòstic i la valoració de la malaltia arterial oclusiva crònica, permet estudiar la funció dels petits vasos i, en funció dels resultats obtinguts, avaluar un membre En el cas dels diabètics, la pletismografia digital permet avaluar l’afectació vascular digital quan l’ecografia Doppler dels grans vasos proporciona un bon senyal
urologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’aparell excretor o aparell urinari i, en l’home, l’aparell genital (estudiat en la dona per la ginecologia) i la fisiologia i patologia que els són pròpies.
És una especialitat mixta, mèdica i quirúrgica, que comprèn diverses subespecialitats, entre les quals cal esmentar l’estudi de l’esterilitat masculina, la urologia plàstica reconstrucció quirúrgica de les vies lesionades o ressecades, la nefrologia estudi de les característiques normals i patològiques del ronyó, etc No fou fins a la segona meitat del s XIX que sorgí la urologia com a especialitat autònoma, amb procediments específics de diagnosi i amb tècniques quirúrgiques pròpies, generalment fora de l’abast del cirurgià general, que s’havia limitat fins aleshores a practicar rudimentaris…