Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
tipificació
Medicina
Denominació de les característiques antigèniques presents en tots els teixits i les cèl·lules de l’organisme.
És efectuada mitjançant tècniques de limfotoxicitat amb antisèrums específics En els trasplantaments d’òrgans i moll de l’os, aquesta tècnica és utilitzada per a determinar el grau de compatibilitat entre donador i receptor
màscara
Medicina
Peça que tapa la boca i el nas emprada per a evitar la inhalació o l’exhalació d’agents patògens o d’elements tòxics o nocius.
Poden ser de diferents tipus i materials, segons les característiques de filtració i protecció Els tipus principals són les màscares higièniques, les quirúrgiques i les de filtres facials de partícules
síndrome mielodisplàstica
Medicina
Grup de malalties definides per la presència d’alteracions quantitatives i qualitatives de les diferents línies hematopoètiques.
Les diferents síndromes són de característiques clonals i estan provocades per alteracions en la proliferació i la diferenciació de les cèllules progenitores Poden desembocar en una leucèmia aguda d’estirp mieloide
síndrome XXX
Biologia
Medicina
Trisomia que afecta l’espècie humana i que es caracteritza per la presència de tres cromosomes X, juntament amb la dotació normal d’autosomes (47,XXX).
Les persones afectades per aquesta síndrome tenen diferenciació femenina i, freqüentment, són perfectament normals A vegades, però, tenen un desenvolupament menor de les característiques sexuals secundàries, esterilitat i retard mental Té una incidència d’1 de cada 1 200 naixements femenins
Alois Alzheimer
Medicina
Metge alemany.
Neuròleg i anatomopatòleg, és autor d’importants estudis sobre les lesions involutives del cervell Ha donat nom a una forma específica de demència presenil malaltia d’Alzheimer i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació plaques d’Alzheimer
coix | coixa
Medicina
Dit del subjecte amb deambulació irregular, motivada per alteracions de l’aparell locomotor, especialment en un dels membres inferiors.
Aquestes alteracions poden ésser anatòmiques o funcionals Les alteracions anatòmiques són de tipus congènit malformacions, aplàsies o de tipus adquirit poliomielitis, amputacions, ferides Les alteracions funcionals són produïdes per paràlisis hemiplègiques, ciàtiques, metatarsàlgies, etc Les coixeses són característiques de l’afecció causal i tenen, doncs, un gran valor diagnòstic
colecistoduodenostomia
Medicina
Anastomosi quirúrgica entre la bufeta biliar i el duodè.
Es practica com a recurs davant d’una obstrucció del colèdoc que no es pot resoldre mitjançant altres tècniques Generalment el motiu n'és un tumor inextirpable que barra el pas de bilis per aquest conducte El tractament d’elecció per paŀliar la situació i donar pas a la bilis cap al duodè és la coŀlocació d’un catèter intracoledocal per via endoscòpica, però algunes vegades les característiques del tumor impossibiliten aquesta tècnica i obliguen a la pràctica de la intervenció La complicació més freqüent és la infecció per reflux alimentari cap a l’arbre biliar
balneari
Edifici i jardins del balneari Blancafort, a la Garriga
© Fototeca.cat
Balneari
Medicina
Establiment de banys, especialment medicinals.
Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema nerviós Han d’ésser…
grup de comparació aparellat
Medicina
Grup de comparació en què cada participant té assignat un participant d’un altre grup de l’estudi amb qui comparteix determinades característiques o factors.
Albert Claude
Albert Claude
© Fototeca.cat
Medicina
Citòleg nord-amercià d’origen belga.
Llicenciat en medicina a la Universitat de Lieja 1928, fou un dels pioners en la utilització d’el microscopi electrònic i les tècniques de centrifugació en l’estudi de l’estructura cellular Isolà i analitzà químicament per primera vegada 1933 un virus d’ARN i determinà en detall les característiques i les funcions dels orgànuls cellulars ribosomes, lisosomes i mitocondris principalment Fou director de l’Institut Jules Bordet 1948-72 i professor i cap del departament de citologia de la Universitat Lliure de Brusselles 1948-69, on fundà un laboratori d’investigació sobre el càncer…