Resultats de la cerca

Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació sanitària, i fou un…

La Sagrada Família acull la cerimònia de beatificació de Joan Roig Diggle, assassinat als inicis de la Guerra Civil Hi assisteixen 588 fidels, que ocupen menys d’un terç de la nau i es protegeixen amb mascaretes Tot i que la cerimònia, presidida per l’arquebisbe Joan Josep Omella i a la qual assisteixen també càrrecs públics, és autoritzada pel Procicat Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya, el departament de Salut obre expedient als organitzadors de la missa per "un risc epidemiològic del tot injustificable"

Llicenciat a Madrid el 1903, amplià estudis a Estrasburg amb Schmiedeberg Catedràtic de terapèutica de la Universitat de Madrid 1912 i membre de la Real Academia de Medicina 1922, fou president del Consejo Nacional de Cultura 1933 Exiliat a París 1938-43, en tornar no recuperà els seus càrrecs Cultivà la digestologia juntament amb G Marañón fou autor d’un Manual de medicina interna 1916, text bàsic per al progrés de la medicina interna a l’Estat espanyol Ha estat un dels màxims impulsors del desenvolupament de la farmacologia moderna a l’Estat espanyol i un eficaç creador d’escola

Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un reo de muerte…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, s’exilià i el 1947 ja residia a Mèxic Ingressà als serveis de salubritat i assistència a l’estat mexicà de Sonora i, el 1950, dirigí el centre d’higiene i assistència de Bavispe, al mateix Estat També fou director de l’hospital rural de Moctezuma, també a Sonora, durant el període 1960-65 i portà la direcció de tot un districte sanitari El 1967 es diplomà en salut pública i administració mèdica Exercí altres càrrecs en el sistema sanitari públic mexica Fundà la Sociedad Sonorense de Salud Pública i fou membre de diverses…

Exercí diversos càrrecs al Consell de Cent, com el de conseller en cap 1623-24 i 1638-39 Fou ambaixador a Madrid 1616-17, des d’on adreçà diverses cartes al Consell de Cent Aquest epistolari, escrit en una llengua entre el registre formal i el colloquial, té interès per la seva aportació historicopolítica i per la crònica que ofereix de la vida a la cort de Felip III Regentà diverses càtedres a la Universitat de Barcelona i publicà tractats mèdics Fou catedràtic de la universitat barcelonina i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex libros Galeni de…

Traslladat a Amèrica Mèxic, 1939 arran de l’exili dels seus pares, Jaume Pi-Sunyer i Bayo i Mercedes Díaz Bonet, residí dos anys a la ciutat de Mèxic i passà el 1941 als EUA, on feu estudis de medicina a la Columbia University Nova York, 1955-59 i es doctorà a la Harvard University Massachusetts, 1962-63 A banda dels treballs i cursos d’especialització empresos des del 1965, ha exercit càrrecs de direcció a diversos hospitals dels EUA —especialment al St Luke's Hospital Center, de Nova York —, s’ha dedicat a la docència universitària —a la Columbia University—, ha dirigit programes de recerca…

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de Buenos Aires…

Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on ocupà…

Estudià al Reial Collegi de Cadis i es graduà en medicina, especialitzat en cirurgia Ingressà a la Reial Armada, on exercí com a professor El 1787, s’establí a Montevideo i després d’un breu període de dos anys a la Península, per ordre reial el 1789 tornà a partir a l’Uruguai Ocupà diferents càrrecs, entre els quals cal subratllar el de cirurgià del regiment d’infanteria, metge de l’Hospital de la Caritat, tinent del Protomedicat Participà en la defensa per a contenir les invasions angleses Marxà a l’Argentina, on, el 1810, s’establí Hi exercí com a cirurgià del Regiment de Granaders a…