Resultats de la cerca

S'ha emprat en malalties deficitàries de la immunitat cellular, malalties víriques cròniques, candidiasis de pell i mucoses, lepra lepromatosa i neoplàsies els resultats no són prou concloents i han estat de difícil interpretació

Es doctorà el 1964 al Massachusetts Institute of Technology Actualment és president i director del Fred Hutchinson Cancer Research Center de Seattle i professor de les facultats de ciències i de medicina de la Universitat de Washington Estudià al llarg de més de 35 anys el cicle cellular, és a dir, el procés pel qual una cèllula creix, duplica els seus cromosomes i els separa per tal de distribuir-los de manera exacta entre les cèllules filles, durant el procés de divisió cellular Aquests estudis li permeteren identificar més de cent gens que controlen la divisió cellular gens del cicle de la…

Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments

Fou creat com a Fundació August Pi i Sunyer FAPS l’any 1988, i adoptà la denominació actual l'any 2004 Té com a socis la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català de la Salut, l'Institut Català d'Oncologia i la Universitat de Barcelona Les àrees de recerca comprenen el càncer i la genètica molecular humana, les neurociències, les patologies infeccioses i els trasplantaments, els factors de creixement, les hormones i la diabetis, les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives i l’epigenètica i biologia del càncer És situat a l’Hospitalet de…

Graduat el 1971 en ciències moleculars per la Universitat de Califòrnia de Los Angeles, els tres anys següents feu recerca a la Universitat d’Edimburg, i el 1975 obtingué el doctorat a la Universitat de Stanford amb una tesi sobre la replicació de l’ADN Professor a la Universitat de Califòrnia de Berkeley des del 1976, d’on és titular de biologia cellular i molecular des del 1989, i investigador de l'Institut Mèdic Howard Hughes Medical des del 1991, ha fets estudis sobre la regulació i el processament de les proteïnes en els processos de transport cellular en els llevats que han estat de…

Fou guardonat, juntament amb FMurad i RFurchgott, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998, per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en els sistemes cardiovascular, nerviós i immunològic Furchgott havia demostrat, cap al final de la dècada dels setanta, l’existència d’una molècula, produïda a les cèllules de l’endoteli, que produïa vasodilatació Anys més tard i de forma independent, Furchgott i Ignarro identificaren aquesta substància com l’òxid nítric, un gas de vida mitjana molt breu, que es difon a través de les membranes biològiques L’òxid nítric…

Mentre cursava medicina, esclatà la Segona Guerra Mundial El 1940 fugí a Anglaterra, on s’uní a De Gaulle, i com a metge militar, als aliats al Nord d’Àfrica i a França Fou ferit greument, i després de la guerra obtingué la Creu de la Guerra i la Creu de l’Alliberament pels seus serveis en combat El 1947 acabà els estudis de medicina, però les ferides de guerra l’obligaren a decantar-se per la recerca El 1950 s’incorporà a l’Institut Pasteur i el 1954 es doctorà per la Sorbona A l’Institut Pasteur, on el 1956 fou nomenat director de laboratori i el 1960 cap del departament de genètica…

Com totes les cèllules sanguínies, es formen a la medulla òssia a partir de cèllules progenitores pluripotencials o cèllules mare Sota la influència de diversos factors hematopoètics, les cèllules mare, potencialment precursores de qualsevol cèllula sanguínia, proliferen cap a cèllules progenitores cada cop més compromeses en una línia cellular

Els diferents tipus d’antipsicòtics tenen estructura química molt diversa, però tots són antagonistes del receptor cellular de la dopamina Alguns antipsicòtics del grup de les fenotiacines també són útils com a antiemètics i per al tractament del singlot Llur ús pot provocar efectes adversos importants sedació excessiva, intranquiŀlitat, simptomatologia extrapiramidal, discinèsies, trastorns de la sexualitat i efectes colinèrgics com ara retenció urinària i ili paralític

Especialista en immunologia i microbiologia, es doctorà a la Universitat de Harvard 1962 Treballà 1965-72 al National Institute of Health de Bethesda, i des del 1972 a la Universitat de Califòrnia des del 1981 dirigeix la Geroge F Hooper Resarch Foundation El 1976, amb HE Varmus explicà la formació de cèllules oncògenes a partir de l’alteració de determinats gens que controlen la multiplicació cellular, descobriment pel qual reberen el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1989