Resultats de la cerca

Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene  i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i  Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella  L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany  1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades…

Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del…

Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies Mèdiques d’…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera assistencial a l’…

Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Illustració Catalana i Revista Literària , entre altres publicacions Destacat poliglot, es relacionà amb els felibres i fou secretari 1871 i…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores a…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…