Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
nefrotoxicitat
Medicina
Activitat d’algunes substàncies que, en quantitats petites i en funció de la seva composició química, poden provocar lesions o malalties renals.
Alguns antibiòtics, especialment les sulfamides i la gentamicina, poden ocasionar alteracions de la nefrona en tractaments relativament curts L’ús crònic d’alguns analgèsics pot produir canvis inflamatoris en els ronyons En cas d’insuficiència renal, augmenta el risc de nefrotoxicitat de la majoria de medicaments i cal ajustar-ne la dosi
cirurgia mínimament invasiva
Medicina
Nom que rep el conjunt de tècniques diagnòstiques i de tractaments quirúrgics que són realitzats per visió directa, endoscòpia o altres tècniques de tractament de la imatge, utilitzant vies naturals o bé agressions quirúrgiques mínimes per a introduir instrumental al cos humà.
Tot i existir experiències prèvies, aquest tipus de cirurgia s’ha desenvolupat i expandit ràpidament a partir dels anys vuitanta del s XX Actualment s’aplica a un gran nombre de disciplines mèdiques com la neurocirurgia, la cirurgia cardíaca i vascular, la cirurgia plàstica, la urologia o la ginecologia Presenta com a avantatges la minimització de la resposta inflamatòria sistèmica, de les complicacions de la ferida quirúrgica i del dolor associat amb el postoperatori La majoria d’aquests tractaments són ambulatoris o amb períodes d’internament molt curts Això es tradueix en una…
marxa espasmòdica
Medicina
Marxa amb les cames juntes i rígides, caracteritzada per passos curts, arrossegant les puntes dels peus.
Hom l’observa en casos de lesió bilateral en la via piramidal
reacció en cadena de la polimerasa
Medicina
Tècnica de la biologia molecular que permet identificar seqüències concretes de nucleòtids i amplificar-les milions de vegades.
Per tal de dur-la a terme cal combinar diversos elements el segment de doble cadena d’ADN que es vol copiar patró dos segments curts d’oligonucleòtids de cadena simple, cadascun dels quals complementari de la cadena patró dos encebadors i l’enzim polimerasa que activa la còpia dels patrons en l’ordre correcte Per a aconseguir primer la separació dels segments d’ADN i després la unió dels encebadors al patró es recorre primer a l’escalfament seguit del refredament, després del qual la polimerasa inicia la còpia La tècnica fou descoberta per Kary B Mullis l’any 1983 En el camp…
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Emblema de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
© Fototeca.cat
Medicina
Institució iniciada a Barcelona de manera no oficial a les reunions que des de l’any 1754 es feien a casa de Josep Ignasi Santponç, amb Josep Forners, Antoni Rigal, Joan Esteve, Pere Güell i Josep Soriano.
El primer intent de donar-li caràcter oficial fou rebutjat el 1764, a causa de l’oposició del Protomedicato de Castilla La insistència dels reunits féu que el 1770 els fos permesa la constitució de la que aleshores fou anomenada Acadèmia Medicopràctica de Barcelona coneguda també com a Acadèmia de Medicina Pràctica , el primer president efectiu de la qual fou Pere Güell Li fou concedit el títol de reial el 1786 Des d’aleshores ha tingut diferents denominacions, les més conegudes són Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia, que emprà de manera no continuada en el període 1821-68, i Reial…
Arnau de Vilanova
Inici del De somniorum interpretatione, d’Arnau de Vilanova, en un incunable de l’any 1485
© (BC) Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Historiografia catalana
Medicina
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…
, ,
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…