Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
William Ross Ashby
Psicologia
Psiquiatria
Medicina
Neuròleg i psiquiatre anglès.
És considerat un dels moderns pioners de la cibernètica, disciplina a la qual contribuí amb la realització 1948 d’un projecte de cervell artificial, l’aparell anomenat homeòstat , en certa manera capaç d’improvisar conductes Les seves obres més importants són Desing for a Brain ‘Disseny per a un cervell’, 1952 i An Introduction to Cybernetics ‘Una introducció a la cibernètica’, 1956
immunologia
Biologia
Medicina
Immunologia
Part de la medicina que estudia la immunitat.
S'inicià com una disciplina que maldava per comprendre la resistència a la infecció que en un principi era considerada com l’única funció del sistema immunitari Al començament del segle XX hom conegué la seva relació amb la hipersensibilitat o allèrgia, aclarí les funcions biològiques generals del sistema immune, i relacionà la immunitat amb el càncer, amb les dificultats sorgides a l’hora de les trasplantacions d’òrgans d’un individu a un altre i amb la capacitat de produir malalties en lesionar els teixits normals Actualment, la immunologia és un dels camps de la medicina en què hom…
Dídac Ribas i Mujal
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de cinquanta treballs, s’…
Maria Oliveras i Collellmir

Maria Oliveras i Collellmir
Medicina
Metgessa anestesiòloga.
Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948 al 1963 fou…
Patricia Smith Churchland
Filosofia
Medicina
Filòsofa canadenca.
Professora de filosofia de la Universitat de San Diego des del 1984, actualment és professora adjunta del Salk Institute de Califòrnia, on, a més, és associada al Computational Neurobiology Laboratory CNL Especialitzada en estudis sobre filosofia de la ment, és, sobretot, coneguda per la seva pertinença al moviment anomenat materialisme eliminatiu, el qual nega l’existència de fenòmens mentals i assegura que aquests són necessàriament provocats per estats neuronals, de tal manera que, un cop identificats aquests estats, els estudis psicològics deixaran d’existir com a tals La fita de…
Vicent Peset i Llorca
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B Peset i Aleixandre , catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de…
,
ciències de laboratori clínic
Medicina
Disciplina que, mitjançant tècniques fonamentalment de la química i la biologia, estudia in vitro les propietats biològiques de mostres de sang, orina o altres líquids o de teixits corporals, per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.