Resultats de la cerca

Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest

Llicenciat 1954 i doctorat 1959 per la Universitat de Barcelona, fou catedràtic d’otorrinolaringologia a la Universitat de Saragossa 1971-73 i a la de Barcelona des del 1973 fins a la jubilació i, posteriorment, professor emèrit Autor de llibres i articles, investigà sobre cirurgia del càncer de laringe, tumors rinosinusals, clínica i propagació dels tumors de rinofaringe, exploracions auditives i vestibulars i acúfens

Doctorat a Melbourne 1923 i llicenciat en filosofia a Londres 1929, treballà a Anglaterra, on participà en l’isolament del virus de la grip 1933, i a l’institut Eliza Hall de Melbourne El 1960 compartí el premi Nobel de medicina amb PBMedawar per les aportacions a l’estudi de la tolerància immunològica, bàsiques en els empelts de pell i els trasplantaments d’òrgans És autor de llibres de caràcter mèdic The Clonal Selection Theory of Acquired Immunity , 1959 i filosòfic Credo and Comment A Scientist Reflects , 1979

Doctorat en medicina 1599, a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum  Ortus medicinae 1648

Llicenciat a Barcelona el 1925 i doctorat a Madrid el 1936, fou professor 1926-28 d’anatomia Cap de cirurgia del Patronat Nacional Antituberculós, a la ciutat sanatorial de Terrassa i cap de servei del departament de cirurgia toràcica a l’Hospital de Sant Pau, l’any 1972 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina Capdavanter de la cirurgia toràcica ha Catalunya, feu remarcables treballs sobre el tractament quirúrgic de la tuberculosi, els tumors intratoràcics i els cists hidatídics del pulmó, i també, les trasplantacions d’òrgans amb caràcter experimental Pare d' Antoni i  Josep …

Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la funció de les anomenades “…

Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d…

Llicenciat per la Universitat de València 1947 i doctorat a Madrid 1949, fou catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada 1960-1973 i València 1973 fins a la jubilació 1987, i membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València Treballà principalment en el camp del laboratori de medicina legal 1951-73 i el peritatge psiquiàtric És coautor d’un Tratado de medicina legal 1962 i autor de Medicina legal y toxicología 1977 Fou doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller Fundà una de les escoles més actives de medicina laboral a l’Estat espanyol…

Doctorat en medicina a Cervera 1775, compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intelligència de l’espanyola i llatina , inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829, i que fou editada el 1998 Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català , conservat en diversos manuscrits en versions diferents Li ha estat atribuïda una Ortografia catalana , manuscrita i perduda, però és probable que s’alludeixi a una part de la Gramàtica S’ha especulat amb la possibilitat que intervingués en la…

Després de graduar-se en Biologia per la Universitat d’Asmara 1986, cursà un màster en immunologia a la Universitat de Londres 1999 i el doctorat en Sanitat Comunitària a la Universitat de Nottingham 2000 Ministre de Sanitat d’Etiòpia 2005- 12, dugué a terme una reforma del sistema sanitari amb l’objectiu d’aconseguir una assistència universal amb mitjans limitats, que fou reconeguda internacionalment Tanmateix, fou criticat per la seva gestió de tres epidèmies de còlera 2006-11 El 2009 fou nomenat president del Consell del Fons Internacional contra la malària, la tuberculosi i…