Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
risc acumulatiu
Medicina
Alimentació
Risc alimentari que té en compte l’exposició a diverses substàncies químiques amb efectes toxicològics similars.
efecte acumulatiu
Medicina
Alimentació
Efecte que té en un organisme la prolongació del temps d’exposició a diverses substàncies químiques amb efectes toxicològics similars.
Aquesta mesura comporta també la retirada del producte de la cadena de subministrament
esòfag de Barrett
Medicina
Presència de metaplàsia a l’epiteli de l’esòfag provocada per un reflux crònic de suc gàstric secundari a la malaltia de reflux gastroesofàgic.
En les ulceracions i estenosis provocades per l’exposició crònica al pH àcid del suc gàstric secundària a la incontinència de l’esfínter esofàgic inferior, s’hi afegeix una metaplàsia de l’epiteli escatós de l’esòfag, principalment cap a epiteli cilíndric, com el que hi ha a l’estómac, adquirint més resistència a l’agressió àcida Aquests canvis cellulars són concomitants amb la displàsia i a llarg termini poden evolucionar cap al carcinoma Això obliga a fer un acurat seguiment endoscòpic amb repetides biòpsies de l’esòfag i, si cal, un tractament quirúrgic
cremada

De dalt a baix, cremades de primer, de segon i de tercer grau
© Fototeca.cat
Medicina
Lesió tissular produïda per l’acció de la calor.
La intensitat de la cremada depèn de la temperatura, del temps d’exposició, de la localització i de l’estat de la pell Segons llurs efectes, hom les classifica en cremades de primer grau eritema, de segon grau vesícules, i de tercer grau escara o destrucció poc o molt profunda dels teixits La restitució a la integritat del teixit afectat és en relació amb la profunditat i l’extensió de la cremada, que quan és grossa provoca un quadre clínic greu a causa de la pèrdua de plasma en els teixits lesionats, amb el consegüent desequilibri iònic, hídric i hematològic
crioprecipitació
Medicina
Precipitació d’una substància en solució (com les crioglobulines o alguns factors de la coagulació en el plasma sanguini) a causa de l’exposició a temperatures molt baixes.
risc alimentari
Medicina
Alimentació
Probabilitat que es produeixi un efecte advers sobre la salut com a conseqüència de l’exposició a un perill alimentari en combinació amb la gravetat que pot tenir.
medicina darwinista
Biologia
Medicina
Perspectiva evolutiva de la salut i la malaltia.
La medicina darwinista té com a fonament el fet que la selecció natural ha determinat les característiques fisiològiques i anatòmiques del cos humà per tal d’optimitzar l’èxit reproductor, i que la salut i la malaltia s’han d’incloure en aquests paràmetres Per exemple, considera que la regulació dels sistemes de defensa és molt sensible, per la qual cosa l’activació de les defenses i les molèsties que porta associades, com la tos i la febre, són, molts cops, innecessàries, però la seva sensibilitat contribueix a millorar l’eficàcia defensiva i, amb ella, l’èxit reproductor de l’espècie…
Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Medicina
Reunions professionals de metges dels Països Catalans celebrades entre el 1913 i el 1936.
El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan…
Arnau de Vilanova
Inici del De somniorum interpretatione, d’Arnau de Vilanova, en un incunable de l’any 1485
© (BC) Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Historiografia catalana
Medicina
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…
, ,