Resultats de la cerca

Fou metge del príncep de Hennenburg 1553 i professor a Heidelberg 1577-83 De tendència zwingliana, s’oposà a la implantació del calvinisme però, vençut i excomunicat, abandonà la càtedra En la seva obra Explicatio gravissimae questionis 1589 afirmà la superioritat de l’Estat damunt l’Església, que n'és una creació La seva doctrina, que prengué el nom d’ell, erastisme , tingué bon acolliment en ambients anglicans

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana

Autor d’estudis importants sobre el contagi de la sífilis i l’abordatge quirúrgic de les artèries, hom ha donat el seu nom a les fractures de l’epífisi inferior del radi fractura de Colles

La denominació actual és del 1919 i la seva darrera reglamentació és del 1967 En formen part 40 acadèmics numeraris

El primer llibre, al-kullīyāt , conté la part general definicions, fisiologia, nosologia, etiologia i simptomatologia el segon s’ocupa dels medicaments el tercer és una patologia específica el quart estudia les malalties que afecten tot l’organisme, les fractures i luxacions i la cosmètica el cinquè és una farmacopea Una traducció catalana trescentista d’una part dels llibres primer l’examen i diagnòstic de les orines i quart la doctrina de les febres es conserva en un manuscrit de la Bibliothèque Nationale, de París

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera definitiva la medicina de l’…

Fill de Santiago Dexeus i Font , es llicencià en medicina el 1947 i es doctorà el 1956 S'especialitzà a la Maternitat de Barcelona Fou maternòleg de l’Estat, director de la Maternitat Municipal de Barcelona i secretari de la comissió espanyola de qualificació i docència en obstetrícia i ginecologia 1978-1985  El 1973, amb el seu germà Santiago Dexeus i Trias de Bes fundà l' Institut Universitari Dexeus , del qual fou director mèdic del 1973 al 1990  Fou també president de la Sociedad Española de Ginecología i Obstetricia en 1979-1988 i delegat d’Espanya…

Pertanyent a una família d’emigrants libanesos, es graduà a la TulaneUniversity School Medicine de Nova Orleans el 1932, a la facultat de cirurgia de la qual retornà el 1937 després d’ampliar estudis a Europa Durant la Segona Guerra Mundial 1942-46 contribuí a organitzar els serveis mèdics militars dels EUA, dels quals esdevingué director, i durant la guerra de Corea 1950-53 fou un dels impulsors de les unitats de cirurgia mòbil de l’exèrcit Fou també un dels primers promotors de programes mèdics per a veterans de guerra El 1948 s’incorporà al Baylor University…

Es llicencià en medicina a Barcelona 1965, s’especialitzà en cirurgia, traumatologia i ortopèdia i es doctorà el 1975 Coautor dels llibres La sanidad, hoy 1975 i El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat 1977, collaborà en el desè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i fou coordinador general de l’Àmbit d’estructura sanitària del Congrés de Cultura Catalana 1977 Afiliat al PSUC el 1968, en fou delegat a l’Assemblea de Catalunya, per la qual cosa fou empresonat el 1974 El 1977 fou nomenat conseller de sanitat i assistència social de la Generalitat de Catalunya El 1980 i…