Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Antoni Font i Costa
Literatura catalana
Medicina
Poeta.
Lluità al front republicà 1936-39 i fou empresonat a la postguerra Metge de professió, publicà el volum Dret al pedrís 1965, de caire realista
Anuncis de confinaments i tancaments a França i Alemanya
Medicina
El govern francès anuncia el segon confinament total a partir del 30 d’octubre fins a l’1 de desembre per fer front a la segona onada de la COVID-19 Es decreta el tancament de bars, restaurants i fronteres exteriors i entre regions Les escoles es mantenen obertes A Alemanya la cancellera Angela Merkel anuncia restriccions d’un mes a partir del 2 de novembre que afecten la restauració, l’oci i la cultura
Aprovada la pròrroga de l’estat d’alarma a Espanya per 6 mesos
Medicina
El Congrés de Diputats aprova per 194 vots a favor, 53 en contra i 99 abstencions la majoria del PP la pròrroga de l’estat d’alarma fins al 9 de maig 6 mesos per fer front a la segona onada de la COVID-19 A diferència de l’anterior, aquest cop el govern no haurà de sotmetre la pròrroga de l’estat d’alarma a votació cada quinze dies i les comunitats autònomes en gestionaran i decidiran la major part de les mesures
Joan Rocamora i Cuatrecasas
Medicina
Metge.
Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya fou voluntari a la guerra civil, a la campanya de Mallorca i al front d’Aragó, on formà part de les Milícies Pirinenques En acabar la guerra, s’exilià a l’Argentina Hi exercí com a radiòleg i publicà treballs científics sobre aquesta especialitat i sobre reumatologia Presidí el Casal Català de Buenos Aires i també dirigí la revista “Catalunya” 1954-65 Fou editor del Llibre blanc de Catalunya 1958, on collaborà un grup molt significatiu d’intellectuals catalans exiliats També publicà El Casal de Catalunya a Buenos Aires 1991 i Catalans…
mirall frontal
Medicina
Mirall de superfície còncava i amb un llumet elèctric al centre que el metge s’adapta al front i que utilitza principalment en les exploracions de laringe i d’orella.
Phineas Gage
Medicina
Obrer americà del ferrocarril.
Probablement el pacient més famós de dany cerebral, pel fet que permeté establir per primera vegada la relació entre personalitat i les funcions de les parts frontals del cervell L’any 1848, treballava en un equip de construcció ferroviària i era l’encarregat de la collocació d’explosius Un error en l’ordre de collocació d’una d’aquestes càrregues provocà la seva explosió abans d’hora i féu que una barra de ferro d’un metre de llarg, tres centímetres de gruix i sis quilos de pes sortís disparada travessant-li el crani, entrant per la galta esquerra i sortint pel front La barra li…
donació de sang
Medicina
Pràctica regulada de sotmetre’s voluntàriament a l’extracció de sang per a ésser utilitzada amb finalitats terapèutiques, fonamentalment per a transfusions.
És controlada per un protocol de seguretat, tant per al donant, o donador, com per al receptor, que pot variar segons els estats, el donant i l’època Entre els controls establerts cal esmentar el límit màxim per extracció, l’interval i la freqüència uns límits d’edat inferior i superior del donant fora dels quals l’extracció és considerada perillosa, com també un pes mínim, freqüència cardíaca, valors de pressió arterial, etc Quant a la seguretat dels receptors, cal comprovar que la sang del donant no contingui gèrmens patògens especialment de l’hepatitis i el VIH i s’exclouen de manera…
Carles Margarit i Creixell
Medicina
Metge cirurgià hepatòleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1973, i el 1978 obtingué per concurs la plaça de metge adjunt del servei de cirurgia de l’Hospital de Bellvitge En 1982-83 amplià la formació en cirurgia hepatobiliopancreàtica HBP al Memorial-Sloan Ketterin Cancer Center Nova York El 1984 realitzà a l’Hospital de Bellvitge el primer transplantament de fetge a l’Estat espanyol El 1986 es doctorà amb una tesi sobre immunosupresió en el transplantament hepàtic, i l’any següent inicià a l’Hospital de la Vall d’Hebron el programa pioner de transplantament hepàtic pediàtric, que el 1988 amplià als…
Renato Dulbecco
© Indiana University
Medicina
Metge italià.
Estudià medicina a la Universitat de Torí, on entrà en contacte amb Salvador Luria i Rita Levi-Montalcini , que l’influïren molt en el seu decantament pels estudis de citologia i amb els quals collaborà Es graduà el 1936 Mobilitzat en 1936-42, fou ferit al front rus i posteriorment s’uní a la Resistència Després de la Segona Guerra Mundial, retornà a la recerca i a la docència i el 1947, amb Rita Levi-Montalcini, anà als EUA Després de dos anys al laboratori de Luria a Bloomington Indiana, passà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1949, on el 1955 isolà la primera cèllula…
Ignasi Vives i Ponseti
Medicina
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1936, tingué com a mestres Manuel Corachan, Josep Trueta i Joaquim Trias, entre d’altres En començar la Guerra Civil, s’allistà com a voluntari a l’exèrcit republicà Tinent de sanitat, fou destinat al front d’Aragó i a l’Institut Pere Mata de Reus, on aprengué la tècnica de l’enguixat de Bohler que més endavant li serviria en les seves aportacions en traumatologia Després d’exiliar-se a Mèxic 1939, el 1941 anà als Estats Units, on estudià ortopèdia a l’Hospital Universitari d’Iowa, institució on dugué a terme tota la seva carrera científica i…