Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Bernard Lown
©Harvard T.H. Chan School of Public Health
Medicina
Metge nord-americà, d’origen lituà.
Nascut en una família jueva, emigrà als Estats Units quan tenia catorze anys Es formà en medicina després d’estudiar zoologia a la Universitat de Maine, una formació que culminà amb una beca de cardiologia al Brigham and Women’s Hospital de Boston El 1961 inventà, amb Baruch Berkovitz, l’actual desfibrillador de reanimació cardiopulmonar El 1973 fundà la institució de recerca Lown Cardiovascular Research Foundation, posteriorment anomenada Lown Institute, amb l’objectiu de fomentar la salut cardiovascular mundial També ideà la iniciativa SatelLife 1987, per tal de fer arribar la literatura…
Jim Yong Kim
Medicina
Metge i antropòleg nord-americà d’origen sud-coreà.
Nascut en una família d’acadèmics que es traslladà el 1964 als Estats Units, es graduà el 1982 a la Brown University d’Iowa i posteriorment obtingué un màster per la Harvard Medical School 1991 i un doctorat en antropologia 1993, també per la Universitat de Harvard L’any 1987 fou cofundador de Partners In Health, una organització per a l’assistència mèdica en entorns de pobresa, de la qual fou director executiu fins el 2003, i que implantà un model innovador de tractament, aplicat amb èxit a Haití, Perú i Ruanda, entre altres països El 2003 s’incorporà a l’…
Valentí Fuster i de Carulla
© Mount Sinai Medical Center
Medicina
Metge cardiòleg.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1967, s’especialitzà a l’ Hospital Clínic de Barcelona i a les universitats d’Edimburg i Liverpool El 1972 es traslladà als EUA, on treballà, durant deu anys, a la Clínica Mayo de Rochester Minnesota El 1991 ingressà com a professor a la Universitat de Harvard, a l’Escola Mèdica de Harvard Boston, i fou nomenat director de la unitat cardíaca del Massachusetts General Hospital Des del 1994 dirigeix l’Institut Cardiovascular del Mount Sinai Medical Center de Nova York Dins de la seva especialitat, han destacat els seus…
Harold Elliot Varmus
Medicina
Immunologia
Metge nord-americà.
Estudià literatura a Harvard i es graduà en medicina a la Universitat de Columbia Des del 1970 feu recerca al departament de microbiologia de la Universitat de Califòrnia, on se centrà en l’estudi de la reproducció de les cèllules tumorals i explicà l’origen tumoral dels oncogens, motiu pel qual el 1989 rebé el premi Nobel de medicina amb J M Bishop
Joseph E. Murray
Medicina
Metge nord-americà.
Especialitzat en cirurgia, fou professor a Harvard entre el 1964-67 Durant la Segona Guerra Mundial començà a interessar-se pels trasplantaments d’òrgans, i el 1954 realitzà el primer trasplantament de ronyó, tècnica que posteriorment anà perfeccionant El 1964 posà en marxa el primer registre internacional per als trasplantaments de ronyó El 1990 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina
John Michael Bishop
Medicina
Immunologia
Metge nord-americà.
Especialista en immunologia i microbiologia, es doctorà a la Universitat de Harvard 1962 Treballà 1965-72 al National Institute of Health de Bethesda, i des del 1972 a la Universitat de Califòrnia des del 1981 dirigeix la Geroge F Hooper Resarch Foundation El 1976, amb HE Varmus explicà la formació de cèllules oncògenes a partir de l’alteració de determinats gens que controlen la multiplicació cellular, descobriment pel qual reberen el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1989
Torsten N. Wiesel
© Fototeca.cat
Biologia
Medicina
Neurofisiòleg suec.
Professor de neurofisiologia a la Harvard Medical School, estudià amb DHHubel els mecanismes de l’anàlisi de la informació en l’escorça visual del cervell, i les manipulacions precoces del sistema visual utilitzades com a mitjà per a desxifrar les regles del seu desenvolupament El 1983 esdevingué cap del laboratori de neurobiologia de la Rockefeller University, de la qual fou nomenat president el 1992 i president emèrit el 1998 Li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1981 juntament amb DHHubel i RWSperry
Charles Brenton Huggins
Medicina
Metge canadenc.
Format a Harvard, Yale i Washington, el 1927 ensenyà a la Universitat de Chicago, on fundà el Laboratori Ben May per a la recerca del càncer, que dirigí en 1951-69 Estudià la dependència hormonal dels càncers en l’home i els animals, l’adrenalectomia bilateral en l’home, el principi transformador de l’uroepiteli, la formació dels ossos, de la medulla òssia i els enzims sèrics Rebé importants premis científics per la seva tasca, i entre ells, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1966, juntament amb FPRous Entre les seves nombroses publicacions sobresurt Experimental…
James Edward Rothman
© The Kavli Prize
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford 1978, d'on passà a la Princeton 1988 i, posteriorment, al departament de bioquímica cellular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center 1991 Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia Nova York, on també presideix el Centre de Biologia Química Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cellulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques Per aquesta contribució, el…
Ralph Marvin Steinman
© The Rockefeller University
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988 Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la…