Resultats de la cerca

Graduat en biologia 1969 i doctorat en microbiologia 1973 per la Universitat de Texas, a Austin, en 1974-77 feu recerca postdoctoral a la Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla, Califòrnia Posteriorment la seva carrera científica i docent s’ha desenvolupat sobretot a les universitats de Texas 1977-85, Califòrnia Berkeley 1985-2004 i al centres Weill Cornell Medicine de Nova York i Howard Hughes Medical Institute de Maryland 2004-12 Des d’aquest any ocupà la càtedra d’immunologia al MD Anderson Cancer Center Pioner de la immunoteràpia, en els seus estudis sobre la proteïna CTLA-4…

Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro

Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988  Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la resposta…

Graduat en medicina 1966 i doctorat en química mèdica 1975 per la Universitat de Kyoto, en 1967-74 amplià estudis al Carnegie Institute de Washington i a l’agència National Institutes of Health dels Estats Units El seu camp d’estudi se centrà en les respostes del sistema immunitari Al seu retorn al Japó, treballà successivament a les universitats de Tòquio 1974-79, Osaka 1980-84 i Kyoto des del 1984, on, la dècada de 1990, al capdavant del seu equip descobrí el mecanisme de funcionament de la resposta immunitària activació o inhibició dels  limfòcits T  a partir de les proteïnes PD1 i PD-L1…

Doctor en ciències naturals per la Universitat de Luxemburg 1963 i en ciènces per la d’Estrasburg 1969, ha desenvolupat la seva carrera científica i docent al Centre National de la Recherche Scientifique des del 1964, on ha ocupat diversos càrrecs ha estat director del laboratori de Biologia general de l’Institut de Zoologia 1978-93, president de la secció de biologia del desenvolupament i de la reproducció del Comitè Nacional 1995-2000 i director del departament de Biologia cellular i molecular de la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1990-2002, entre altres Dedicat a l’estudi de l’…

Hom ha identificat nou ciclosporines diferents, anomenades de la A a la I, però per llur importància destaquen la ciclosporina C C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 3 i sobretot la ciclosporina A C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 2 , dos oligopèptids cíclics no-polars amb activitat immunosupressora, antifúngica i antiinflamatòria La ciclosporina A és una droga immunodepressora específica dels limfòcits T-4 donat que n'inhibeix l’activació i la divisió cellular, però no pertorba globalment la resposta immunitària Fou descoberta incidentalment per l’immunòleg francès JF Borel 1972, el qual la isolà i n'establí l’…

La interleucina-1 , també anomenada factor alliberador dels limfòcits, és secretada per la cèllula presentadora de l’antigen i estimula l’activitat dels limfòcits específics contra l’antigen a què són propers La interleucina-2 , també anomenada factor de creixement dels limfòcits, secretada pels limfòcits T4 activats, és capaç d’estimular el desenvolupament dels limfòcits que disposin en la seva superfície de receptors capaços de combinar-se amb l’antigen responsable i que prèviament hagin contactat amb ell

El Nobel de medicina guardona la immunoteràpia en càncer Els premis Nobel de medicina 2018, Tasuku Honjo i James P Allison, durant una conferència de premsa el mes de desembre © Bengt Nyman James P Allison i Tasuku Honjo van ser guardonats amb el premi Nobel de medicina del 2018 pels seus descobriments crucials per a aconseguir la immunoteràpia en càncer és a dir, que les cèllules del sistema immunitari reconeguin millor les tumorals i puguin activar-hi mecanismes en contra Allison va desenvolupar en el seu laboratori de la Universitat de Califòrnia a Berkeley un anticòs contra la proteïna…