Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
immunologia
Biologia
Medicina
Immunologia
Part de la medicina que estudia la immunitat.
S'inicià com una disciplina que maldava per comprendre la resistència a la infecció que en un principi era considerada com l’única funció del sistema immunitari Al començament del segle XX hom conegué la seva relació amb la hipersensibilitat o allèrgia, aclarí les funcions biològiques generals del sistema immune, i relacionà la immunitat amb el càncer, amb les dificultats sorgides a l’hora de les trasplantacions d’òrgans d’un individu a un altre i amb la capacitat de produir malalties en lesionar els teixits normals Actualment, la immunologia és un dels camps de la medicina en…
factor transferidor
Medicina
Extret dialitzable de limfòcits amb capacitat de transferir la immunitat cel·lular.
S'ha emprat en malalties deficitàries de la immunitat cellular, malalties víriques cròniques, candidiasis de pell i mucoses, lepra lepromatosa i neoplàsies els resultats no són prou concloents i han estat de difícil interpretació
vacuna genètica
Biologia
Medicina
Vacuna derivada d’un fragment d’ADN de l’organisme patogen.
Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o bé resten…
Bruce A. Beutler

Bruce A. Beutler
© Cardiff University
Medicina
Metge nord-americà.
Fill d’un destacat hematòleg i genetista, l’any 1981 es graduà en medicina per la Universitat de Chicago, i el 1983 obtingué el doctorat pel Southwestern Medical Center de la Universitat de Texas Del 1983 al 1985 féu recerca postdoctoral a la Universitat Rockefeller, de la qual fou també professor i metge de l’hospital d’aquesta institució 1984-86 L’any 1986 retornà a Texas i fou professor al Howard Hughes Medical Institute fins l’any 2000, que s’incorporà al departament d’immunologia de The Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia, i el 2007 en fou nomenat president del departament…
leucoencefalopatia
Medicina
Desmielinització de la substància blanca del sistema nerviós central.
Pot estar produïda per infeccions virals, sobretot en pacients amb immunitat deprimida Els dèficits neurològics depenen de les àrees afectades, però acostuma a haver-hi dèficits motors Al diagnòstic de presumpció s’hi arriba mitjançant tècniques d’imatge, i al de certesa, mitjançant una biòpsia No es disposa de cap tractament eficaç
Emil Adolf von Behring
Biologia
Medicina
Metge i bacteriòleg alemany.
Treballà a l’institut d’higiene de Berlín, on, en collaboració amb Shibasaburo Kitasato, demostrà 1890 que el sèrum d’animals infectats amb bacteris del tètanus provocava immunitat en ésser injectat en altres animals, demostració que pot ésser considerada el punt d’arrencada de la immunologia Reeixí a preparar el sèrum antidiftèric 1891 L’any 1901 li fou concedit el primer premi Nobel de medicina i fisiologia
Jules Bordet
Biologia
Medicina
Metge i microbiòleg belga, deixeble de Metchnikoff a París, iniciador i director, durant quaranta anys, de l’Institut Pasteur de Brussel·les i professor de bacteriologia a la Universitat de Brussel·les (1907-35).
És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919 entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses 1920
endoftalmitis
Medicina
Inflamació de les estructures internes de l’ull.
La causa és infecciosa, però pot estar afavorida per un traumatisme o per disseminació hematògena, o ésser una complicació de la cirurgia ocular La provocada per bacteris gairebé sempre és una complicació greu de la cirurgia ocular, tot i que també pot donar-se per disseminació hematògena L’endoftalmitis causada per fongs es produeix per disseminació hematògena en pacients amb la immunitat alterada, o com a complicació secundària a l’ús perllongat d’antibiòtics d’ampli espectre Les endoftalmitis víriques pràcticament són exclusives de pacients immunodeprimits
rinovirus
Medicina
Gènere de virus
de la família dels picornavirus caracteritzats per la seva mida petita, pel genoma de tipus ARN i per una càpsida de simetria icosaèdrica.
Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro
Rolf M. Zinkernagel
Medicina
Metge suís.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Basilea, s’especialitzà en immunologia, camp en el qual desenvolupà importants recerques a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtin de Canberra, en collaboració amb PDoherty 1973-75 Posteriorment treballà en el departament d’immunologia de l’Institut d’Investigació de la Clínica Scripps de la Jolla Califòrnia fins el 1979 Des d’aquest any és professor del departament de patologia experimental i director de l’Institut d’Immunologia Experimental de la Universitat de Zuric Compartí amb PDoherty el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1996 pels…