Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
eosinofília
Medicina
Presència a la sang d’un excés de leucòcits eosinòfils (quan n’hi ha més d’un 5% o quan el nombre absolut d’eosinòfils a la sang és superior a 600 per mm3).
Una eosinofília moderada, entre 600 i 2000 eosinòfils per mm 3 , es dóna en les malalties allèrgiques, en algunes malalties de la pell, en les parasitosis intestinals, en malalties autoimmunitàries i en algunes altres malalties, com ara la malaltia de Hodgkin o la malaltia d’Addison En la triquinosi, en l’ascariasi, en la síndrome hipereosinofílica i en la leucèmia per eosinòfils es produeixen eosinofílies molt importants
alimentació enteral
Medicina
Modalitat d’alimentació artificial que aporta els nutrients directament a l’estómac o al budell.
Pot variar des d’una dieta normal triturada fins a un subministrament calòric, vitamínic, hídric i electrolític molt ajustat a la situació clínica del pacient L’administració és a través d’una sonda nasogàstrica o d’una sonda que arriba al tub digestiu per gastrostomia o enterotomia S'utilitza en aquells pacients que, a causa d’una malaltia neurològica o obstructiva, tenen impossibilitada l’arribada correcta del menjar a l’estómac també s’aplica durant el postoperatori d’intervencions quirúrgiques sobre l’esòfag o l’estómac i en malalties intestinals, sobretot inflamatòries, en…
hipertensió portal
Medicina
Augment de la pressió normal de la sang al sistema porta hepàtic.
És conseqüència de l’existència d’una resistència al pas de sang, habitualment en l’àmbit hepàtic, en el sistema portal hepàtic L’augment de pressió provoca la hipertròfia de comunicacions venoses que en condicions normals són de poca entitat entre la vena porta i la vena cava, la qual cosa afavoreix el pas de sang que prové dels capiŀlars intestinals cap a la circulació sanguínia sistèmica sense passar pel filtre hepàtic Aquestes comunicacions venoses a la zona de l’esòfag i del càrdies poden evolucionar i formar varices que comportaran un risc d’hemorràgia greu L’afluència de…
John Julian Cuttance Wild
Medicina
Metge anglès naturalitzat nord-americà.
Es graduà el 1936 en medecina i botànica a Cambridge, on el 1942 es diplomà en medecina i cirurgia i el 1971 obtingué un doctorat honorífic Després de treballar com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1945 anà als EUA, i s’incorporà a la Universitat de Minnesota com a investigador al departament de cirurgia El 1949 començà la recerca sobre transtorns intestinals Amb l’objectiu de mesurar el gruix de la paret intestinal, aplicà la tecnologia d’un simulador militar de detecció de radars i aconseguí les primeres imatges de teixits vius per ultrasons, considerades les…
ascàride
Zoologia
Veterinària
Medicina
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, d’uns 10 a 35 centímetres de llarg (una mica més llargues les femelles que els mascles), caracteritzats per una obertura bucal proveïda de tres grans llavis.
Totes les ascàrides són paràsits intestinals de diferents vertebrats, entre els quals, l’home L' ascàride del cavall Parascaris equorum Ascaris megalocephala és la més gran de totes 30-40 cm i parasita el cavall L' ascàride del gos Toxocara canis parasita els gossos i pot afectar també l’home L' ascàride de l’home Ascaris lumbricoides mesura de 15 a 25 centímetres Els ous són expulsats pels homes parasitats acompanyant els excrements, i poden ésser ingerits per altres homes amb l’aigua o els aliments contaminats Les larves que en neixen travessen la mucosa intestinal,…
encefalopatia hepàtica
Medicina
Complicació de la cirrosi amb hipertensió portal.
L’augment de la pressió sanguínia al sistema porta, secundari a la dificultat del flux sanguini per a circular a través del fetge cirròtic, provoca una dilatació de venes anastomòtiques entre el sistema venós portal i el de la vena cava, de tal manera que s’estableix un pas progressiu de sang provinent dels capiŀlars intestinals, on ha succeït l’absorció de nutrients, cap al sistema venós de retorn cap al cor, on la pressió és menor Aquestes venes portocaves aporten, a la circulació sistèmica, sang amb unes concentracions de diverses substàncies que no s’han regulat pel fetge La…
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…