Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
pessari contraceptiu
Medicina
Instrument contraceptiu que impedeix la introducció dels espermatozoides al coll uterí.
via
Farmàcia
Medicina
Forma o punt d’introducció d’un medicament en l’organisme.
Així, hom parla de via oral o bucal per la boca, via parenteral en injectable, via rectal en supositori o ènema, via intradèrmica injectable dins la pell, via subcutània injectable sota la pell, via intramuscular injectable en el teixit muscular i via intravenosa o endovenosa injectable a través d’una vena
xeringa
xeringa utilitzada en l’extracció d’un tap de cerumen
© Fototeca.cat
Medicina
Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l’organisme.
Consisteix en un tub de vidre, metall, plàstic, etc, dins el qual hi ha un èmbol desplaçable el tub acaba en un canonet prim on hom acobla l’agulla, el trocar, etc, segons l’ús Hi ha xeringues d’un sol ús , que hom llença un cop han estat usades
Jacob Mantino
Medicina
Metge i filòsof jueu d’origen català que practicà amb èxit la medicina a Bolonya i a Venècia.
A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares El 1532 es traslladà a Roma, on esdevingué metge del papa Pau III Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí
baló intragàstric
Medicina
Tècnica terapèutica de l’aparell digestiu destinada a combatre l’obesitat, principalment la mòrbida.
Consisteix en la introducció, mitjançant fibrogastroscòpia, d’un baló, normalment de silicona, a la cavitat gàstrica, que un cop collocat s’infla fins a un volum variable amb un sèrum fisiològic estèril El baló inflat produeix una disminució del volum de l’estómac i, per tant, una sensació de sacietat amb menys quantitat d’ingesta
William Ross Ashby
Psicologia
Psiquiatria
Medicina
Neuròleg i psiquiatre anglès.
És considerat un dels moderns pioners de la cibernètica, disciplina a la qual contribuí amb la realització 1948 d’un projecte de cervell artificial, l’aparell anomenat homeòstat , en certa manera capaç d’improvisar conductes Les seves obres més importants són Desing for a Brain ‘Disseny per a un cervell’, 1952 i An Introduction to Cybernetics ‘Una introducció a la cibernètica’, 1956
injecció
Medicina
Introducció a l’interior d’un organisme d’una solució o suspensió estèril per mitjà d’una xeringa o d’instruments adequats.
Aquesta tècnica evita que el producte medicamentós sigui destruït pels sucs digestius o que resulti perjudicial als conductes de la digestió Les injeccions són denominades segons el lloc d’aplicació així, la injecció és intradèrmica quan és donada dins el gruix de la pell, subcutània o hipodèrmica quan és aplicada sota la pell, dins el teixit subcutani, i intramuscular quan és introduïda en el múscul generalment el deltoide o els de la regió glútia Perquè el líquid arribi directament a la sang hom practica la injecció intravenosa o endovenosa a l’interior d’una vena o bé intraarterial a dins…
obstetrícia
Medicina
Part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi.
Existeixen proves que els antics coneixien ja les posicions del fetus, la versió uterina i l’operació cesària tanmateix, el màxim impuls de l’obstetrícia moderna es remunta a la introducció del fòrceps per Palfyn s XVIII, els treballs del cirurgià Ambroise Paré i el descobriment de l’origen de la febre puerperal per Semmelweis s XIX Els progressos de la neonatologia especialment des del descobriment dels grups sanguinis i les tècniques del part sense dolor han contribuït decisivament al gran avenç d’aquesta especialitat Als Països Catalans, cal destacar l’escola d’obstetrícia…
oftalmologia
Oftalmologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de l’ull i de les seves malalties.
Les referències a la patologia ocular es remunten als grecs i als romans i ocupen un lloc important en la medicina àrab al segle XVIII cal destacar el descobriment de la natura de la cataracta Brisseau i el procediment per a extirpar-la L’impuls més gran, però, fou donat al segle XIX, amb la introducció de l’oftalmoscopi Helmholtz, com també amb l’obra del cirurgià Von Graefe i amb els estudis fisiopatològics de Donders D’ençà d’aleshores hom assisteix a un progrés constant d’aquesta especialitat Als Països Catalans, ocupa un lloc destacat la figura capdavantera de Josep A…
Antoni Subias i Fages
Medicina
Metge.
Llicenciat el 1949 i doctorat el 1957, especialitzat en radiologia i medicina nuclear després d’una estada als Estats Units aquest mateix any Metge auxiliar de la secció de radioteràpia de l’Hospital de Sant Pau 1954, des del 1966 fou cap del servei d’oncologia i, des del 1971, professor de radiologia i terapèutica física de la facultat de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs, principalment sobre el tractament amb radiacions del càncer de mama, la utilització de radioisòtops en oncologia, la introducció de la gammagrafia, la…