Resultats de la cerca

Es llicencià 1936 i doctorà 1944 a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en dermatologia al costat de Xavier Vilanova Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostella 1954 i Granada 1955-70, on realitzà una extensa tasca assistencial i científica, i impulsà la cirurgia dermatològica Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1944

Llicenciat per la Universitat de València 1947 i doctorat a Madrid 1949, fou catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada 1960-1973 i València 1973 fins a la jubilació 1987, i membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València Treballà principalment en el camp del laboratori de medicina legal 1951-73 i el peritatge psiquiàtric És coautor d’un Tratado de medicina legal 1962 i autor de Medicina legal y toxicología 1977 Fou doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller Fundà una de les escoles…

Fou catedràtic d’anatomia a les universitats de Granada 1878 i de Barcelona 1879 De tendència conservadora, fou tinent d’alcalde de Barcelona 1890 i diputat provincial 1898, dues vegades governador civil interí i delegat d’instrucció pública a la mateixa ciutat És autor d’un Atlas completo de anatomía humana descriptiva 1897

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…

Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la…

Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i…

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1953 L’any 1957 inicià la seva carrera com a neurocientífic a la Universitat de Califòrnia UCLA Treballà al Max-Plank Institute de Munich 1962-64 Després de doctorar-se en neurociènca per la Universitat de Granada tornà als EUA, on exerceix de professor de psiquiatria i biologia del comportament i és membre del Neuropsychiatric Institute de la UCLA, i catedràtic de psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca en el camp de la neurociència cognitiva donà com a resultat el descobriment de “cèllules de…

Per la missió curativa li pertoca de tractar els pacients, bé en atenció ambulatòria, bé en internament, i ha de dur a terme i orientar llur rehabilitació física, mental i social Per la missió preventiva li correspon de descobrir la malaltia en fase presimptomàtica, diagnosticar i valorar les anomalies de la salut pública d’una zona determinada i donar als habitants normes per a prevenir malalties i incapacitats i ensenyar-los a aplicar-les Així, doncs, l’ acció medicosocial de l’hospital ha d’incidir sobre l’individu, la família i la societat, ha d’orientar l’educació sanitària del poble i…