Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, fou fundador i president de l’Aula Francesc Xavier Balmis per a la promoció mèdica del valencià Com a poeta figura en les antologies Poetes universitaris valencians 1962, Nova antologia de la poesia catalana 1964, i Dinou poetes dels seixanta 1987, entre d’altres Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi 1964, La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972, premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, El matí de les fulles i El rostre de l’amant , totes dues del…

Estudià medicina i ciències humanes a Barcelona i Madrid, i obtingué el títol de metge el 1833 Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats Dirigí el diari El Vapor 1835-36, i fou desterrat a les Canàries el 1837 Ocupà la càtedra de geografia i cronologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, des d’on difongué, per primer cop al país, les experiències fotogràfiques fetes a l’estranger Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona 1840-44 —en fou expulsat per raons polítiques— i catedràtic de psicologia,…

Estudià literatura a Harvard i es graduà en medicina a la Universitat de Columbia Des del 1970 feu recerca al departament de microbiologia de la Universitat de Califòrnia, on se centrà en l’estudi de la reproducció de les cèllules tumorals i explicà l’origen tumoral dels oncogens, motiu pel qual el 1989 rebé el premi Nobel de medicina amb J M Bishop

Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso

Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’ Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891

Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d…

Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l’escola de cirurgia…

Se celebren les cerimònies de lliurament dels premis Nobel de l’any 2016 A Estocolm es lliuren els premis Nobel de física David James Thouless, Duncan Haldane i John Michael Kosterlitz, química Jean-Pierre Sauvage, Bernard Feringa i James Fraser Stoddart, medicina Yoshinori Ohsumi, economia Oliver Hart i Bengt Holmström i literatura, que recull la cantant Patti Smith en representació del guardonat Bob Dylan, que declina ser present a la cerimònia Per la seva banda, el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, recull a Oslo el premi Nobel de la pau dos mesos després que hagi…

El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes La independencia Médica  1896 i la Revista Frenopática Barcelonesa  …

Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos volums 1963,…