Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
radiologia
© Fototeca.cat
Medicina
Branca de la medicina que utilitza les radiacions ionitzants (raigs X o bé radiacions emeses per elements radioactius naturals o per radioisòtops) amb fins diagnòstics o terapèutics.
De tots els mitjans de diagnosi radiològica, ha passat a ocupar un lloc molt important la tomografia axial per ordinador TAO o TO Aquestes tècniques, que permeten una acurada visualització de gairebé tots els òrgans del cos, han anat arraconant moltes altres tècniques radiològiques clàssiques En medicina preventiva i per a l’establiment o la confirmació de força tasques diagnòstiques és emprada també darrerament la ressonància magnètica nuclear RMN
Jacques Barrelier
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Ingressà el 1635 a l’orde dominicà i viatjà per la península Ibèrica, Occitània i Itàlia Fixà la seva residència a Roma 1653-72 on féu gravar els dibuixos de moltes de les plantes recollides en els seus viatges Perduts el seus escrits en un incendi, Antoine de Jussieu publicà, el 1714, sota el títol de Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae iconibus aeneis exhibitae , la impressió dels gravats de les plantes, acompanyats d’alguns comentaris Hi ha un cert nombre d’espècies procedents del Principat i del País Valencià, facilitades a Barrelier per Joan Salvador i Boscà
Sebastià Recasens i Girol
Medicina
Metge.
Llicenciat el 1882, fou deixeble de Giné i de Cardenal i fou cirurgià pediàtric a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona El 1901 publicà un tractat de cirurgia de la infància El 1902 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia de la facultat de Madrid, de la qual fou degà Publicà Tratado de obstetricia , de la qual es feren almenys sis edicions, i un Tratado de ginecología , a més de moltes altres obres professionals Fou el tocòleg de la reina Victòria Eugènia Presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona i l’Academia Nacional de Medicina Fundà, amb Nubiola i Zuloaga, la…
pseudoquist
Medicina
Quist format per líquid envoltat d’una falsa càpsula constituïda a expenses de teixit connectiu, amb participació d’òrgans i estructures anatòmiques veïns.
S'anomenen pseudoquists per l’absència d’epiteli en la seva càpsula Es produeixen després de processos inflamatoris d’etiologia diversa El pàncrees és l’òrgan que amb més freqüència en presenta En les pancreatitis, per exemple, s’esdevenen una sèrie de canvis histològics en què intervenen els mateixos enzims pancreàtics Aquests digereixen els teixits i provoquen una liquació i una reacció inflamatòria al seu voltant que afecta els òrgans veïns i acaba formant la falsa càpsula per reacció fibròtica del teixit connectiu Moltes d’aquestes lesions són reabsorbides un cop resolt el…
Salvador Armendares i Sagrera
Medicina
Metge.
Fill de Salvador Armendares i Torrent Arribà a Mèxic, el 1939, amb la seva família Feu estudis de medicina a la Universidad Autónoma de México, on es llicencià i s’especialitzà en pediataria i genètica Exercí en diverses institucions hospitalàries de Ciutat de Mèxic com a pediatre endocrinòleg Residí a Anglaterra 1964-65, i a Oxford treballà al Population Genetic Research Unit del British Medical Research Council Fou cap del departament de genètica mèdica 1967 i de biologia de la reproducció 1968-77 a l’Instituto Mexicano del Seguro Social Publicà moltes obres, entre les quals…
assaig d’Ames
Biologia
Medicina
Assaig desenvolupat per Bruce N.Ames el 1974 per a detectar la capacitat mutagènica de nous composts químics i bioquímics.
L’assaig d’Ames empra quatre soques mutants del bacteri Salmonella typhimurium especialment seleccionades per la seva sensibilitat i especificitat a la mutagènesi L’assaig mesura la freqüència de mutació d’un gen concret dels bacteris d’aquestes soques en entrar en contacte amb el compost que es vol analitzar Moltes substàncies que entren en el cos humà són relativament innòcues fins que s’activen metabòlicament al fetge, per la qual cosa l’assaig d’Ames inclou un pas en què s’incuba en un tub d’assaig el compost a analitzar amb un extracte de fetge de mamífer Aquest assaig ha…
marcador tumoral
Medicina
Substància biològica que en condicions normals està present en mínimes quantitats i que augmenta específicament quan es desenvolupa una determinada malaltia cancerosa.
La mesura seriada de la concentració sanguínia d’un marcador tumoral és útil per al seguiment de la malaltia, ja que disminueix si hi ha una bona resposta al tractament i augmenta en cas de recidiva de la malaltia o aparició de metàstasi El problema és que no es coneixen marcadors de moltes de les neoplàsies malignes i habitualment es detecta l’augment de concentració quan hi ha una quantitat de massa tumoral important per tant, no són eficaços en el diagnòstic precoç El marcador tumoral ideal seria aquell que només es detectaria en una determinada neoplàsia maligna i sempre a l’…
mètode d’Ogino-Knaus
Medicina
Mètode de control de la natalitat, proposat gairebé simultàniament per dos ginecòlegs, el japonès K. Ogino i l’austríac H. Knaus, basat en la llei que duu el mateix nom.
Consisteix a evitar les relacions sexuals durant els períodes fèrtils de la dona, que són els dies compresos entre el dinovè i el dotzè, ambdós inclosos, abans de la regla en una dona amb menstruacions normals, de 28 dies, per exemple, són els dies compresos entre el desè i el dissetè, ambdós inclosos, que segueixen l’aparició de la regla Atesa, però, la irregularitat que sovint presenta el cicle de moltes dones, resulta un mètode força atzarós, i hom en discuteix l’eficàcia fins i tot en el cas que sigui meticulosament dut a la pràctica, puix que hi ha sempre l’eventualitat d’…
Tasuku Honjo
© UC San Diego
Medicina
Metge japonès.
Graduat en medicina 1966 i doctorat en química mèdica 1975 per la Universitat de Kyoto, en 1967-74 amplià estudis al Carnegie Institute de Washington i a l’agència National Institutes of Health dels Estats Units El seu camp d’estudi se centrà en les respostes del sistema immunitari Al seu retorn al Japó, treballà successivament a les universitats de Tòquio 1974-79, Osaka 1980-84 i Kyoto des del 1984, on, la dècada de 1990, al capdavant del seu equip descobrí el mecanisme de funcionament de la resposta immunitària activació o inhibició dels limfòcits T a partir de les proteïnes PD1 i PD-L1…
Julián Ajuriaguerra Otxandiano
Psicologia
Medicina
Neuropsiquiatre basc.
Germà de Juan Ajuriaguerra Otxandiano Estudià medicina a París i posteriorment s’especialitzà en neurologia amb L’Hermitte Treballà amb els psicòlegs Pieron i Wallon al mateix temps que seguia una psicoanàlisi didàctica Entre 1959-75 fou professor a la Universitat de Ginebra, on fou catedràtic Dirigí també l’hospital psiquiàtric de Bel Air Ginebra, que sota el seu mestratge es convertí en un centre de formació de prestigi internacional El seu camp d’interès se centrà bàsicament en la neuropsiquiatria, en la qual destaca l’obra Le cortex cérébral 1960, i la psiquiatria infantil, en què…