Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
gastroparèsia
Medicina
Parèsia que afecta la musculatura llisa de l’estómac.
Comporta una dificultat o un retardament en el buidament gàstric L’etiologia més freqüent és la neuropatia diabètica altres causes poden ésser la secció quirúrgica del nervi vague per anullar la secreció d’àcid i afavorir la curació de la malaltia ulcerosa aquesta cirurgia està pràcticament obsoleta arran de l’adveniment de medecines antisecretores antihistamínics H2 i inhibidors de la bomba de protons
presbifonia
Medicina
Conjunt de canvis que es produeixen en la fonació quan s’arriba a l’edat avançada.
Tot i que l’edat cronològica i la biològica no sempre coincideixen, es considera que l’edat es manté estable des dels 20 anys fins als 60, quan l’envelliment dels òrgans implicats en la fonació comença a provocar-hi canvis Els cartílags s’ossifiquen, les articulacions es deterioren, la musculatura s’atrofia i disminueixen les secrecions generant un augment d’aire a la veu, increment de fatiga local i una disminució de la flexibilitat Els canvis hormonals propis de l’edat potencien aquests canvis
corea de Huntington
Medicina
Patologia neurodegenerativa hereditària que afecta els ganglis basals del cervell.
Es transmet per herència autosòmica dominant, produïda per una mutació genètica del braç curt del cromosoma 4 Es caracteritza per discinèsies coreoatetòtiques de la musculatura axial i perifèrica, disàrtria, disfàgia, postures distòniques i per trastorns neuropsicològics variables, com ara modificacions de la personalitat, allucinacions, depressió o psicosi, capaços d’evolucionar vers la demència L’edat d’inici de la simptomatologia clínica oscilla entre els 20 i els 70 anys, amb una mitjana de 38 anys Les lesions anatomopatològiques són d’atròfia degenerativa del cap del nucli caudat del cos…
Louis J. Ignarro
Medicina
Farmacòleg nord-americà.
Fou guardonat, juntament amb FMurad i RFurchgott, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998, per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en els sistemes cardiovascular, nerviós i immunològic Furchgott havia demostrat, cap al final de la dècada dels setanta, l’existència d’una molècula, produïda a les cèllules de l’endoteli, que produïa vasodilatació Anys més tard i de forma independent, Furchgott i Ignarro identificaren aquesta substància com l’òxid nítric, un gas de vida mitjana molt breu, que es difon a través de les membranes biològiques L’òxid nítric…
angiomiolipoma
Medicina
Neoplàsia benigna constituïda per diversos elements del teixit connectiu: greix, vasos neoformats, musculatura llisa i teixit adipós en proporció variable.
Pot presentar-se en qualsevol òrgan, però el ronyó és el més freqüent S'arriba al diagnòstic mitjançant proves d’imatge com el TAC i l’ecografia Quan assoleixen dimensions importants presenten el perill d’hemorràgia, provocada per qualsevol traumatisme mínim, i se n'aconsella l’extirpació
Robert F. Furchgott
Medicina
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’endoteli dels…
fibromiàlgia
Medicina
Forma de reumatisme no articular, caracteritzada per dolor difús a la musculatura i l’esquelet i dolor a la pressió d’uns punts determinats.
Se n'atribueix la causa a una sensibilitat dolorosa augmentada conjuntament amb un trastorn dels mecanismes de percepció dels estímuls mecànics, que esdevenen dolorosos
COVID-19
Biologia
Medicina
Immunologia
Malaltia respiratòria d’origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV-2.
Afecta sobretot les vies respiratòries, molt especialment els pulmons, i en els casos més greus causa pneumònies que poden ser de resultats fatals Els símptomes són bastant inespecífics, i de vegades persones infectades poden estar molt de temps amb manifestacions molt lleus o sense cap manifestació Generalment cursa amb febre, tos seca i, en els estadis més avançats i greus, dificultat per a respirar Altres símptomes que es poden presentar són pèrdua de la capacitat olfactiva i dolor generalitzat als ossos i a la musculatura Afecta, en principi, tots dos sexes sense distincions…