Resultats de la cerca

El seu nebot, Josep Carrera Perpinyà 1680 — 1737, exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat Dels seus fills, tots lligats a la medicina, Tomàs Carrera Perpinyà 1714 — 1764 fou rector de la universitat i degà del Collegi de Medicina de Perpinyà És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló 1756 Fill d’ell fou Josep Carrera Perpinyà 1740 — Barcelona 1802, doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats…

El primer llibre, al-kullīyāt , conté la part general definicions, fisiologia, nosologia, etiologia i simptomatologia el segon s’ocupa dels medicaments el tercer és una patologia específica el quart estudia les malalties que afecten tot l’organisme, les fractures i luxacions i la cosmètica el cinquè és una farmacopea Una traducció catalana trescentista d’una part dels llibres primer l’examen i diagnòstic de les orines i quart la doctrina de les febres es conserva en un manuscrit de la Bibliothèque Nationale, de París

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares 1879-81, que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí

Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica  Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del…

Estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts i medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona 1915-22 Emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires En aquesta ciutat fou professor de dibuix i anatomia a l’Escuela Normal, i dirigí el consultori mèdic del diari “Crítica”, l’Hospital Municipal Parmenio Piñero 1945-56, els consultoris mèdics del Sindicato Único de Trabajadores de Cases de Renda 1958-72, l’Obra Social Médica de la Unión Tramviaire Automotor 1968-75, i l’Instituto Policlínico Fou soci de l’Asociación Médica de Cultura Artística Dins de la seva …

El 1666, davant l’incendi de Londres, proposà la necessitat d’una assegurança, proposta que recollí en el Discourse Showing the Cause and Effects of the Increase of Building ‘Discurs que mostra les causes i els efectes del creixement de la construcció’, 1696 La seva obra principal és A Discourse of Trade ‘Discurs sobre el comerç, 1690, on defensà la teoria legal de la moneda i l’especialització del treball i on atacà la teoria mercantilista de la balança comercial En The Interest of Money Mistaken ‘L’interès del diner malentès’, 1668 definí l’interès com a renda del capital, i…

Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació…

Fou fundada el 1892 pel banquer Pau Gil i Serra , que deixà un llegat de quatre milions de pessetes per a la construcció d’un hospital model que portés el nom de Sant Pau Hom comprà uns terrenys al Guinardó, i encarregà el projecte a Lluís Domènech i Montaner , el qual planejà un complex de 46 edificis 1901 Iniciades les obres el 1902, l’edifici principal fou acabat el 1909 El 1911 s’havien bastit vuit edificis i s’havia esgotat el llegat Es féu càrrec de l’obra, aleshores, l’administració de l' Hospital de la Santa Creu , i el centre es denominà Hospital de la Santa Creu i Sant…