Resultats de la cerca

El més conegut és lametilendioximetanmina, coneguda amb el nom d’èxtasi

És necessària en malalts que no poden ingerir aliments per via oral Hom l’aplica per a superar crisis lesions, operacions d’aparell digestiu, però pot ésser emprada durant períodes llargs

Així, hom parla de via oral o bucal per la boca, via parenteral en injectable, via rectal en supositori o ènema, via intradèrmica injectable dins la pell, via subcutània injectable sota la pell, via intramuscular injectable en el teixit muscular i via intravenosa o endovenosa injectable a través d’una vena

Està indicada quan el pacient no pot ingerir i no és possible fer una gastrostomia o una intubació jejunal per via oral per causa d’obstrucció orgànica del tram digestiu superior neoplàsies, gastroesofagitis càustica, etc també en cas de fístula gàstrica o duodenal amb la finalitat d’evitar el pas del menjar per la fístula Per tal de disposar de la màxima capacitat de digestió i d’absorció, es realitza al principi del jejú La tècnica consisteix en la inserció d’una sonda intraluminal, la seva sutura a la paret intestinal i l’abocament a l’exterior per punció cutània

Hom l’aplica per a produir una infecció mínima, no evolutiva, que preservi de la primoinfecció tuberculosa La vacuna BCG fou aplicada per primera vegada el 1921 És presentada fresca o bé liofilitzada És aplicada per via oral els primers vuit dies de vida, o bé per vies hipodèrmica i intradèrmica, i per escarificació El 1923, per invitació del doctor Turró, director del Laboratori Municipal de Barcelona, el doctor Calmette féu conèixer la tècnica de preparació de la vacuna de llavors ençà hi ha estat preparat ininterrompudament A hores d’ara, en què l’eficàcia de la vacunació…

Estudià i exercí la medicina a València, on dugué a terme una meritòria labor professional durant l’epidèmia de còlera del 1885 Organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València 1891 Es distingí en els estudis pedagògics per a l’ensenyament de sordmuts, i amb el seu llibre De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro 1894 contribuí en alt grau a renovar els sistemes per a llur recuperació Publicà diverses obres sobre otorrinolaringologia La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea , etc i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista…

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus descobriments…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 2004, completà la residència en l’especialitat de malalties infeccioses a Barcelona el 2010 El mateix any obtingué un diploma d’higiene i medicina tropical a Londres i, el 2012, el doctorat a Barcelona Especialitzat en malalties infeccioses, amb una dedicació especial a les estratègies per a l’erradicació de malalties tropicals de la pell desateses, treballa al Centre Mèdic de Lihir, a Papua Nova Guinea i, des del 2013, a l’Institut de Salut Global de Barcelona Des del 2012 és consultor tècnic de l’ Organització Mundial de la Salut Ha…