Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
antisèpsia
Medicina
Pràctica terapèutica que té per objecte de combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides, per destrucció o inhibició dels microorganismes que les produeixen.
Hom pot aconseguir l’antisèpsia mitjançant diverses menes d’agents, entre els quals els desinfectants que destrueixen els microorganismes patògens sense perjudicar —cosa que els diferencia dels germicides— els organismes superiors, seu de la infecció, els antisèptics que inhibeixen la proliferació dels microorganismes patògens sense perjudicar sensiblement els organismes superiors atacats, les radiacions d’ona curta, l' escalfor, etc Joseph Lister fou el primer a recórrer amb èxit a l’antisèpsia com a mètode preventiu de les infeccions en les intervencions…
protozoosi
Medicina
Malaltia produïda per protozous.
Hom coneix una trentena d’espècies de protozous paràsits de l’espècie humana, però no totes són patògenes Els grups que presenten organismes patògens són balantidi, ameba, plasmodi, tripanosoma, leishmània, toxoplasma, pneumocist, trichomonas i giàrdia
Randy Wayne Schekman

Randy Wayne Schekman
© Howard Hughes Medical Institute
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Graduat el 1971 en ciències moleculars per la Universitat de Califòrnia de Los Angeles, els tres anys següents feu recerca a la Universitat d’Edimburg, i el 1975 obtingué el doctorat a la Universitat de Stanford amb una tesi sobre la replicació de l’ADN Professor a la Universitat de Califòrnia de Berkeley des del 1976, d’on és titular de biologia cellular i molecular des del 1989, i investigador de l'Institut Mèdic Howard Hughes Medical des del 1991, ha fets estudis sobre la regulació i el processament de les proteïnes en els processos de transport cellular en els llevats que han estat de…
Francesc Vilardell i Viñas
Medicina
Metge.
Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació…
Jordi Casals i Ariet
Medicina
Metge viròleg.
De família de metges, es llicencià a Barcelona 1934 i fou metge intern de cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona fins el 1936, que anà als Estats Units per a incorporar-se com a investigador visitant al Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York Poc després passà al Cornell University Medical College i el 1938 retornà al Rockefeller Institute fins el 1964, quan en transferir-se la seva unitat a la Universitat de Yale, fou nomenat professor d’epidemiologia d’aquest centre docent de Boston, on exercí fins a la jubilació 1981 Posteriorment, el 1982 fou contractat per…
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…
John Craig Venter
Biologia
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Excombatent en la guerra del Vietnam 1967, el 1972 es graduà en bioquímica a la Universitat de San Diego, Califòrnia, on tres anys més tard obtingué el doctorat en fisiologia i farmacologia Posteriorment fou professor a la Universitat de Nova York El 1984 ingressà al National Institute of Health, on adoptà i desenvolupà la tècnica basada en l’ARN missatger per a identificar i seqüenciar fragments del DNA, més ràpida i productiva que la utilitzada en les investigacions del Projecte Genoma Humà HGP, en el qual inicialment collaborà Aquest mètode, però, donà lloc a controvèrsies amb alguns…
macronutrient
Medicina
Qualsevol dels tres grups de substàncies químicament ben definides presents a la ingesta i que són el subministrament de calories per als organismes vius: proteïnes, glúcids i greixos.
Les proteïnes proporcionen 4 kcal per gram i, a banda del valor calòric, resulten imprescindibles en la dieta perquè són l’únic element que aporta nitrogen a l’organisme i perquè l’organisme és incapaç de sintetitzar nou dels vint aminoàcids existents que formen les proteïnes per tant, cal que siguin presents a la dieta Els glúcids de la dieta tenen com a funció principal el proveïment d’energia hom recomana que aportin el 50-60% de les 2 000 calories de consum diari un gram d’hidrats de carboni proporciona 4 kcal Els greixos, tot i que aporten 9 kcal per cada gram ingerit, són…
Joan Colomines i Puig

Joan Colomines
© Família Colomines
Literatura catalana
Política
Medicina
Escriptor, metge i polític.
Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya 1973, partit sobiranista d’ideologia socialista que…
,
Medicina 2009
Medicina
La Grip A/H1N1 o Grip Nova A causa de la por generalitzada a una pandèmia de grip A, el Govern va engegar una campanya de vacunació a la tardor per a les persones de risc © Elliot Hagedorn / Duke University Durant el mes d'abril van començar a arribar notícies d'un brot de pulmonies greus a Mèxic, que va collapsar ràpidament els serveis sanitaris d'aquell país Com a resposta, s'adoptaren immediatament tota una sèrie de mesures extraordinàries, com el tancament de les es- coles, la supressió de les concentracions de gent i, fins i tot, la reducció de l'activitat laboral La malaltia es va…