Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…
intraperitoneal
Medicina
Que està contingut dins la cavitat que forma el peritoneu parietal a l’abdomen.
La major part de les vísceres digestives abdominals són intraperitoneals Els ronyons, els grans vasos abdominals, part del duodè i el pàncrees són retroperitoneals
Frederick Grant Banting
Medicina
Metge canadenc.
És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi
pseudoquist
Medicina
Quist format per líquid envoltat d’una falsa càpsula constituïda a expenses de teixit connectiu, amb participació d’òrgans i estructures anatòmiques veïns.
S'anomenen pseudoquists per l’absència d’epiteli en la seva càpsula Es produeixen després de processos inflamatoris d’etiologia diversa El pàncrees és l’òrgan que amb més freqüència en presenta En les pancreatitis, per exemple, s’esdevenen una sèrie de canvis histològics en què intervenen els mateixos enzims pancreàtics Aquests digereixen els teixits i provoquen una liquació i una reacció inflamatòria al seu voltant que afecta els òrgans veïns i acaba formant la falsa càpsula per reacció fibròtica del teixit connectiu Moltes d’aquestes lesions són reabsorbides un cop resolt el…
Carles Cordón i Cardó
Medicina
Oncòleg.
Es llicencià a l’escola de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1980 Deixeble del patòleg Llorenç Galindo, fou un dels primers estudiants que participà al programa d’intercanvi entre els Estats Units i l’Estat espanyol Es doctorà en citologia a l’Escola Universitària de Medicina Cornell Nova York el 1985 Fou nomenat catedràtic ad honorem de l’escola de medicina de la Universitat de Puerto Rico el 1986 i dirigeix la secció de patologia molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York Ha contribuït a la lluita contra el càncer…
trasplantació
Medicina
Operació de trasplantar un òrgan o un teixit.
La trasplantació pot ésser dins un mateix individu autotrasplantació , entre dos bessons univitellins isotrasplantació i entre individus de la mateixa espècie homotrasplantació o d’espècies diferents heterotrasplantació Les autotrasplantacions i les isotrasplantacions no presenten cap altre problema que el de la tècnica quirúrgica, i no són rebutjades Per contra, les homotrasplantacions, i sobretot les heterotrasplantacions, presenten greus problemes de rebuig, deguts a la incompetència immunològica dels teixits del donador i del receptor Actualment, gràcies als últims avenços de la…
Josep Maria Gil-Vernet i Vila

Josep Maria Gil-Vernet i Vila
Medicina
Metge, fill de Salvador Gil i Vernet.
Acabà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona el 1946 i es doctorà per la Universitat de Madrid el 1951 Deixeble directe del seu pare en l’ especialitat urològica , amplià estudis a l’estranger, on aprengué les tècniques d’urologia més modernes, que aplicà en tornar a Catalunya El 1972 fou nomenat catedràtic numerari d'urologia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector els anys 1973-80 i més tard nomenat professor emèrit 1988 El 1994 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona Els seus cursos internacionals d’urologia tingueren també ampli ressò…
Hospital Clínic

Façana de la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic
Medicina
Centre hospitalari de Barcelona inaugurat l’any 1906.
Situat en ple Eixample de Barcelona, en la seva creació fou decisiva l’actuació de Valentí Carulla , que aconseguí els recursos de l’Administració per al nou hospital A l’inici funcionà gairebé exclusivament en règim de beneficència, i el cos d’infermeria era format majoritàriament per monges Tanmateix, amb el temps passaren a exercir-hi facultatius prestigiosos, com ara August Pi i Sunyer o Moisès Broggi , que durant la Guerra Civil es feu càrrec de l’únic servei d’urgències Posteriorment continuà essent un dels centres capdavanters de l’atenció hospitalària a l’Estat espanyol Josep Maria…
Medicina 2011
Medicina
Beutler, Hoffmann i Steinman a títol pòstum premis Nobel Els immunòlegs Bruce A Beutler, Jules A Hoffmann i Ralph M Steinman van ser els guanyadors del premi Nobel de medicina del 2011 Van compartir el guardó per la seva descripció del sistema immunològic humà, que ha servit per a lluitar contra malalties contagioses i desenvolupar vacunes Concretament, Beutler i Hoffmann van ser guardonats amb la meitat del premi –dotat amb deu milions de corones sueques, que equivalen a 1,1 milions d’euros– per l’estudi de la immunitat congènita I Steinman amb l’altre meitat pel descobriment, el 1973, de…
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…