Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
salvament
Medicina
Acció de treure algú d’una situació perillosa.
Sovint l’èxit d’una operació de salvament depèn de la rapidesa amb què és iniciada i portada a terme, com és el cas dels tripulants i passatgers d’avions accidentats, de nàufrags, d’escaladors accidentats, d’incendis, etc En el cas d’avions i de vaixells accidentats, les operacions de salvament han efectuat grans progressos, especialment gràcies al desenvolupament de les comunicacions per ràdio, que permeten de demanar ajut ràpidament o de detectar l’accident per la pèrdua de contacte de les estacions de terra amb l’avió o amb el vaixell El salvament també ha progressat gràcies…
radiologia
radiologia Tomografia axial computada d’una fractura de penyal
© Fototeca.cat
Medicina
Branca de la medicina que utilitza les radiacions ionitzants (raigs X o bé radiacions emeses per elements radioactius naturals o per radioisòtops) amb fins diagnòstics o terapèutics.
De tots els mitjans de diagnosi radiològica, ha passat a ocupar un lloc molt important la tomografia axial per ordinador TAO o TO Aquestes tècniques, que permeten una acurada visualització de gairebé tots els òrgans del cos, han anat arraconant moltes altres tècniques radiològiques clàssiques En medicina preventiva i per a l’establiment o la confirmació de força tasques diagnòstiques és emprada també darrerament la ressonància magnètica nuclear RMN
hospital de dia
Medicina
Centre social o sanitari en què el pacient s’està únicament durant el dia i rep tractament integral ambulatori.
Els hospitals de dia han tingut una importància cabdal en el camp del tractament psiquiàtric, ja que permeten un control continuat dels símptomes del pacient, amb ajustaments ràpids de la medicació, ús de tècniques de modificació del comportament i de tallers de memòria, i pràctica d’activitats de la vida diària Per la seva eficàcia, s’han estès a altres camps com ara el geriàtric, l’oncològic administració de les pautes de quimioteràpia, l’hematològic, el pediàtric, etc
càpsula endoscòpica
Medicina
Tècnica de diagnòstic per la imatge, mínimament invasiva, que permet la identificació de certes malalties del tub digestiu, principalment de l’intestí prim, difícilment accessible pels sistemes endoscòpics convencionals com la gastroscòpia o la colonoscòpia.
Consisteix en la deglució d’una càpsula de petites dimensions, capaç d’enviar imatges fotogràfiques a l’exterior mitjançant ones de ràdio La càpsula és impulsada pel moviment peristàltic del tub digestiu fins que és expulsada de manera natural i no és reutilitzable La visualització i el processament d’aquestes imatges mitjançant sistemes informàtics permeten un estudi detallat de la paret de l’intestí És un sistema molt ben tolerat pels pacients i pràcticament no té contraindicacions ni efectes secundaris
palinologia
Botànica
Geologia
Medicina
Estudi del pol·len i de les espores.
El coneixement morfològic i estructural dels grans de pollen i de les espores ha avançat molt amb l’ús de la microscòpia electrònica Els caràcters palinològics tenen molt de valor en la taxonomia vegetal moderna La palinologia és molt important també en la geologia del Quaternari Les anàlisis pollíniques de torberes i estrats permeten de datar-los i de conèixer per a cada època els principals tipus de vegetació, en correlació amb el clima També és important l’estudi dels pollens en relació amb l’allèrgia, car són poderosos allèrgens
nanomedicina
Medicina
Aplicació mèdica de tècniques i de productes de la nanociència i de la nanotecnologia.
Es basa principalment en el disseny de sistemes a escala nanomètrica formats per un mínim de dos components, un dels quals és el principi actiu i la resta el vehicle, que permeten algun tipus de funció especial Troba aplicació en els camps de la diagnosi, amb el desenvolupament de nanosensors i de xips biològics en el de l’administració de medicaments amb els nanosistemes de transport i d’alliberació de fàrmacs en el tractament i la prevenció de malalties, administrant vacunes en forma de nanopartícules, i en el de la reconstrucció de teixits o d’òrgans
Corneille Jean François Heymans
Medicina
Fisiòleg belga.
Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat…
oncoplàstia
Medicina
Intervenció quirúrgica que combina tècniques de cirurgia oncològica per a l’extirpació d’un tumor maligne amb tècniques de cirurgia plàstica.
S'aplica a la cirurgia del càncer de mama La possibilitat de cirurgia conservadora de la mama, en cas de càncer, depèn del fet que la relació entre els volums del tumor i el de la glàndula mamària permeti una correcta extirpació amb un marge de seguretat sense malmetre excessivament l’estètica mamària Mitjançant tècniques d’oncoplàstia, basades en les tècniques convencionals de cirurgia plàstica mamària, es pot conservar part de la glàndula mamària encara que aquesta relació no sigui adient per a una cirurgia conservadora simple En alguns casos en què la relació de volums és bona, es pot…
trasplantació
Medicina
Operació de trasplantar un òrgan o un teixit.
La trasplantació pot ésser dins un mateix individu autotrasplantació , entre dos bessons univitellins isotrasplantació i entre individus de la mateixa espècie homotrasplantació o d’espècies diferents heterotrasplantació Les autotrasplantacions i les isotrasplantacions no presenten cap altre problema que el de la tècnica quirúrgica, i no són rebutjades Per contra, les homotrasplantacions, i sobretot les heterotrasplantacions, presenten greus problemes de rebuig, deguts a la incompetència immunològica dels teixits del donador i del receptor Actualment, gràcies als últims avenços de la…
quiròfan
Intervenció quirúrgica en un quiròfan
© Fototeca.cat
Medicina
Departament d’un centre mèdic, especialment condicionat per a realitzar-hi intervencions quirúrgiques.
El desenvolupament històric del quiròfan ha anat lligat a la importància de l’esterilitat i el control microbiològic dels malalts i dels centres hospitalaris Fou a partir de la Segona Guerra Mundial que foren imposats uns criteris en la seva concepció i construcció i, després, en el seu funcionament i la seva dotació, per tal de reduir les infeccions i aconseguir una major neteja Tot plegat ha possibilitat progressivament l’ús de tècniques quirúrgiques més complexes La seva construcció es caracteritza per la utilització de materials no absorbents, sense racons ni escletxes i una…