Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cures pal·liatives
Medicina
Assistència que es basa en una concepció global, activa i viva de la terapèutica, que comprèn l’atenció dels aspectes físics, emocionals, socials i espirituals de les persones en situació de malaltia terminal.
Els objectius principals són el benestar i la promoció de la dignitat i autonomia dels malalts i de la seva família, i els mitjans terapèutics, el control de símptomes, el suport emocional i la comunicació quan s’està davant d’una malaltia avançada, progressiva i incurable, sense possibilitats raonables de resposta a un tractament específic i amb una mort previsible a curt termini, causada ja sigui per un càncer, sida o qualsevol altra malaltia crònica i progressiva
alimentació enteral
Medicina
Modalitat d’alimentació artificial que aporta els nutrients directament a l’estómac o al budell.
Pot variar des d’una dieta normal triturada fins a un subministrament calòric, vitamínic, hídric i electrolític molt ajustat a la situació clínica del pacient L’administració és a través d’una sonda nasogàstrica o d’una sonda que arriba al tub digestiu per gastrostomia o enterotomia S'utilitza en aquells pacients que, a causa d’una malaltia neurològica o obstructiva, tenen impossibilitada l’arribada correcta del menjar a l’estómac també s’aplica durant el postoperatori d’intervencions quirúrgiques sobre l’esòfag o l’estómac i en malalties intestinals, sobretot inflamatòries, en les quals…
Tasuku Honjo

Tasuku Honjo
© UC San Diego
Medicina
Metge japonès.
Graduat en medicina 1966 i doctorat en química mèdica 1975 per la Universitat de Kyoto, en 1967-74 amplià estudis al Carnegie Institute de Washington i a l’agència National Institutes of Health dels Estats Units El seu camp d’estudi se centrà en les respostes del sistema immunitari Al seu retorn al Japó, treballà successivament a les universitats de Tòquio 1974-79, Osaka 1980-84 i Kyoto des del 1984, on, la dècada de 1990, al capdavant del seu equip descobrí el mecanisme de funcionament de la resposta immunitària activació o inhibició dels limfòcits T a partir de les proteïnes PD1 i PD-L1…
Louis J. Ignarro
Medicina
Farmacòleg nord-americà.
Fou guardonat, juntament amb FMurad i RFurchgott, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998, per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en els sistemes cardiovascular, nerviós i immunològic Furchgott havia demostrat, cap al final de la dècada dels setanta, l’existència d’una molècula, produïda a les cèllules de l’endoteli, que produïa vasodilatació Anys més tard i de forma independent, Furchgott i Ignarro identificaren aquesta substància com l’òxid nítric, un gas de vida mitjana molt breu, que es difon a través de les membranes biològiques L’òxid nítric…
Robert F. Furchgott
Medicina
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’endoteli dels…
Bernat Sòria i Escoms

Bernat Sòria i Escoms
© Ministeri de Sanitat i Consum d’Espanya
Medicina
Metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de València, realitzà estades postdoctorals en centres de recerca d’Alemanya i de la Gran Bretanya Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx Alacant, i director de l’Institut de Bioenginyeria de la mateixa institució, a més de presidir la Societat Espanyola de Diabetis 2000-04 i la Societat Espanyola de Biofísica Des del final del s XX lidera un grup de treball dedicat a l’estudi de la diabetis, a la recerca de noves terapèutiques per a guarir la malaltia L’any 1999 fou el primer científic que aconseguí convertir cèllules…
bioètica
Biologia
Filosofia
Medicina
Estudi interdisciplinari dels problemes creats pel progrés biològic i mèdic, tant a nivell microsocial com a nivell macrosocial, i llur repercussió en la societat i en el seu sistema de valors, tant en el moment present com en el futur.
Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…
La medicina i les arts curatives
Medicina
La salut i la medicina en el sistema sanitari actual Els professionals, les institucions i els ciutadans són la tríada que forma el sistema sanitari actual els metges porten a terme les tasques assistencials, els gestors garanteixen el bon funcionament de les institucions sanitàries i els usuaris són els consumidors dels serveis sanitaris Els ciutadans exigeixen al sistema sanitari, amb els mitjans i la tecnologia de què disposa, que resolgui qualsevol problema de salut En l’estat de benestar l’atenció a la salut és un eix fonamental, i el ciutadà espera del sistema sanitari una capacitat…