Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
coix | coixa
Medicina
Dit del subjecte amb deambulació irregular, motivada per alteracions de l’aparell locomotor, especialment en un dels membres inferiors.
Aquestes alteracions poden ésser anatòmiques o funcionals Les alteracions anatòmiques són de tipus congènit malformacions, aplàsies o de tipus adquirit poliomielitis, amputacions, ferides Les alteracions funcionals són produïdes per paràlisis hemiplègiques, ciàtiques, metatarsàlgies, etc Les coixeses són característiques de l’afecció causal i tenen, doncs, un gran valor diagnòstic
segurloc
Medicina
Dispositiu que serveix per a reduir la incidència d’infeccions produïdes per catèters.
Dissenyat a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona i comercialitzat a Catalunya, ha demostrat ésser particularment útil en malalts alimentats artificialment
Roger Guillemin
Medicina
Fisiòleg francès naturalitzat nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Lió 1949 i prosseguí la seva formació al Centre de Cirurgia Experimental de Mont-real i a la Universitat d’aquesta ciutat, on es doctorà l’any 1953 en fisiologia Impartí classes de fisiologia a la Universitat de Baylor Texas i a la Universitat de Houston abans d’incorporar-se a l’Institut Salk de La Jolla, centre en el qual desenvolupà bona part de la seva recerca, centrada en la investigació neuroendocrinològica El 1977 rebé el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre les hormones proteiques produïdes al cervell, premi que compartí amb…
tipificació
Medicina
Qualsevol dels mètodes utilitzats per a diferenciar soques de microorganismes que presenten diferències biològiques i bioquímiques molt petites.
La tipificació d’espècies patògenes és molt útil per a determinar l’agent causant d’un brot d’una malaltia infecciosa La tipificació clàssica es feia mitjançant l’ús de marcadors fenotípics, com ara la presència de bacteriocines, produïdes per soques de l’organisme que hom vol tipificar o a les quals poden ésser sensibles de fags que poden atacar algunes soques de l’espècie en qüestió d’anticossos que poden causar la formació d’antígens en diferents llocs de la cèllula d’agents antimicrobians als quals poden reaccionar de diversa manera les diferents soques Actualment també s’empren marcadors…
velocitat reproductiva bàsica
Medicina
Mesura del nombre d’infeccions produïdes, com a mitjana, per un individu infectat quan s’inicia una possible epidèmia.
Quan, al principi de les epidèmies, s’aplica a poblacions teòricament lliures de la malaltia, sense immunitat prèvia i en les quals cap mena de tractament evita el contagi, la determinació de la velocitat reproductiva bàsica permet predir la velocitat i el ritme de propagació de la malaltia en el temps Un cop iniciada l’epidèmia, la mesura esdevé la velocitat reproductiva efectiva en integrar el resultat de les mesures aplicades contra l’epidèmia Es considera que amb una velocitat reproductiva inferior a 1 menys d’un contagi per persona infectada, els contagis tendeixen a disminuir fins que l…
endocarditis
Medicina
Inflamació de l’endocardi localitzada sobretot a les vàlvules.
Els principals tipus etiològics són l’endocarditis infecciosa i l’endocarditis reumàtica De vegades hom fa extensiu aquest terme a diverses lesions trombòtiques o degeneratives de l’endocardi Les alteracions anatomicopatològiques es caracteritzen per la presència de berrugues en la superfície de l’endocardi valvular i per canvis proliferants i exsudatius en la mateixa substància endocàrdica Els resultats finals són les deformacions valvulars valvulopaties cròniques i els èmbols Les deformacions valvulars són degudes a l’engruiximent, l’escurçament, la fixació i la deformitat de les valves i…
hematologia
Medicina
Part de la medicina dedicada a l’estudi dels elements citoimmunològics de la sang i a l’estudi clínic i el tractament de les malalties produïdes per les alteracions d’aquests elements.
A les tècniques hematològiques habituals comptes globulars, estudis de frotis sanguinis i medullars, etc s’han afegit darrerament els avenços de la biologia, de la química i de l’electrònica, que han permès nous estudis d’antígens i d’anticossos, de cultius de teixits, etc i també han estat fets nombrosos estudis sobre la coagulació sanguínia Aquests avenços repercuteixen en l’estudi clínic dels trastorns comunament denominats malalties de la sang , molt relacionats amb les alteracions citoimmunològiques, com ara els diversos tipus de leucèmies i limfomes, contra els quals hom desenvolupa…
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…