Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
sacarímetre
Química
Medicina
Aparell emprat per a determinar la quantitat de sucre d’una solució.
En sacarimetria hom utilitza una variant de polarímetre, basada en l’ús d’un sistema compensador, constituït per un prisma de quars, el qual pot girar, i que es troba situat entre l’analitzador i el polaritzador, els quals resten fixos En l’anàlisi, hom fa girar el cristall de quars un cert angle fins a arribar a una total compensació de la rotació de la llum polaritzada provocada per la solució de sucre Com que el quars presenta un poder dispersador de la llum molt semblant al dels sucres, hom pot fer servir llum policromada Per a determinar la quantitat de sucre en l’orina,…
baló intragàstric
Medicina
Tècnica terapèutica de l’aparell digestiu destinada a combatre l’obesitat, principalment la mòrbida.
Consisteix en la introducció, mitjançant fibrogastroscòpia, d’un baló, normalment de silicona, a la cavitat gàstrica, que un cop collocat s’infla fins a un volum variable amb un sèrum fisiològic estèril El baló inflat produeix una disminució del volum de l’estómac i, per tant, una sensació de sacietat amb menys quantitat d’ingesta
pulsioxímetre
Medicina
Aparell per a mesurar la concentració d’oxihemoglobina de manera percutània.
És utilitzat especialment en intervencions quirúrgiques, en situacions crítiques o en estudis sobre la perfusió d’oxigen El tipus més corrent consisteix en un didal de goma que es posa al pols de la persona i es connecta a un monitor per a mesurar la quantitat d’oxigen a la sang, que es visualitza en un monitor, juntament amb l’amplitud del pols Fou inventat el 1972 per l’enginyer japonès Takuo Aoyagi
digoxina
Medicina
Component principal del grup de fàrmacs anomenats digitàlics i usats en el tractament de la insuficiència cardíaca.
La seva eficàcia ha bandejat de l’ús terapèutic la resta de digitàlics Incrementa la força contràctil del múscul cardíac i la quantitat de sang bombada per minut, sense augmentar-ne ni la freqüència cardíaca ni les necessitats d’oxigen de les cèllules del miocardi És el medicament d’elecció en cas d’insuficiència cardíaca i en arrítmies supraventriculars com el flutter i la fibriŀlació auricular En les taquicàrdies supraventriculars paroxístiques comparteix les indicacions amb els fàrmacs betablocadors
plasmafèresi
Medicina
Extracció d’una quantitat de sang i reinjecció dels corpuscles cel·lulars separats del plasma per centrifugació.
respiròmetre
Medicina
Aparell per a mesurar la quantitat d’aire respirat o determinar el caràcter dels moviments respiratoris.
toxicitat
Medicina
Farmàcia
Activitat tòxica d’una substància, que pot ésser aguda o crònica.
Hom l’assaja sobre animals de laboratori, operant amb lots nombrosos de més d’una espècie El paràmetre més emprat per a qualificar-la és la dosi letal 50 DL50 quantitat en milligrams d’un tòxic per quilo d’animal necessària per a matar el 50% d’un lot d’experimentació Cal tenir en compte els factors que la modifiquen relatius al subjecte raça, sexe, pes, edat, susceptibilitat individual, estats fisiològics o patològics i a les condicions d’administració via d’entrada, vehicle, concentració, velocitat d’administració, habituació per reiteració, etc
prolactinèmia
Medicina
Concentració sanguínia de l’hormona prolactina.
La producció de prolactina depèn de la hipòfisi i de l’hipotàlem, per tant, qualsevol alteració en aquest àmbit, sobretot neoplàsies i malalties infiltratives com la sarcoïdosi, poden incrementar-la i provocar una prolactinèmia per sobre dels valors basals La síntesi de prolactina pot ésser estimulada secundàriament per una gran quantitat de fàrmacs, la majoria amb acció terapèutica sobre el sistema nerviós central Altres causes menys freqüents d’augment de la prolactina són l’hipotiroïdisme, el fracàs renal agut, la cirrosi hepàtica, estímuls neurogènics lesions de la medulla…
Corneille Jean François Heymans
Medicina
Fisiòleg belga.
Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat…