Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
velocitat reproductiva bàsica
Medicina
Mesura del nombre d’infeccions produïdes, com a mitjana, per un individu infectat quan s’inicia una possible epidèmia.
Quan, al principi de les epidèmies, s’aplica a poblacions teòricament lliures de la malaltia, sense immunitat prèvia i en les quals cap mena de tractament evita el contagi, la determinació de la velocitat reproductiva bàsica permet predir la velocitat i el ritme de propagació de la malaltia en el temps Un cop iniciada l’epidèmia, la mesura esdevé la velocitat reproductiva efectiva en integrar el resultat de les mesures aplicades contra l’epidèmia Es considera que amb una velocitat reproductiva inferior a 1 menys d’un contagi per persona infectada, els contagis tendeixen a disminuir fins que l…
aparell genital
Leland H. Hartwell
Medicina
Científic nord-americà.
Es doctorà el 1964 al Massachusetts Institute of Technology Actualment és president i director del Fred Hutchinson Cancer Research Center de Seattle i professor de les facultats de ciències i de medicina de la Universitat de Washington Estudià al llarg de més de 35 anys el cicle cellular, és a dir, el procés pel qual una cèllula creix, duplica els seus cromosomes i els separa per tal de distribuir-los de manera exacta entre les cèllules filles, durant el procés de divisió cellular Aquests estudis li permeteren identificar més de cent gens que controlen la divisió cellular gens del cicle de la…
Josep Egozcue i Cuixart
Medicina
Metge i genetista.
Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona Primer catedràtic de biologia cellular de l’Estat espanyol 1975, càrrec que exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigí, també, el grup de citogenètica de l’Institut de Biologia Fonamental Vicent Villar Palasí Director del Departament de Genètica del Centre Regional de Primats d’Oregon EUA i el Departament de Citogenètica de l’Institut d’Investigacions Citològiques de València Fou director de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Societat Catalana de Biologia filial de l’IEC i acadèmic numerari…
Harold Elliot Varmus
Medicina
Immunologia
Metge nord-americà.
Estudià literatura a Harvard i es graduà en medicina a la Universitat de Columbia Des del 1970 feu recerca al departament de microbiologia de la Universitat de Califòrnia, on se centrà en l’estudi de la reproducció de les cèllules tumorals i explicà l’origen tumoral dels oncogens, motiu pel qual el 1989 rebé el premi Nobel de medicina amb J M Bishop
Neix a Alacant un nadó concebut sense espermatozoides
Medicina
Neix a Alacant el primer nadó de l’Estat concebut amb una tècnica de reproducció assistida que permet la concepció quan el pare no té espermatozoides La tècnica ha estat aplicada per l’Institut Bernabeu d’Alacant, i per a fecundar l’òvul de la mare s’ha utilitzat espermàtida del pare, una cèllula immadura precursora de l’espermatozoide que ja conté tot el material genètic
Neixen a Barcelona tres bessons formats en bosses amniòtiques diferents
Medicina
Una dona de 37 anys dóna a llum, a Barcelona, tres bessons idèntics que es van formar en tres bosses amniòtiques diferents Fins ara, arreu del món només es tenia constància d’un cas similar a França, l’any 1995 L’embaràs es va aconseguir emprant una tècnica de reproducció assistida, i als sis dies de vida l’embrió es va dividir en tres de manera espontània
L’ONU prohibeix la clonació humana
Medicina
L’Assemblea General de l’ONU aprova la Declaració Universal sobre el Genoma Humà i els Drets Humans, adoptada per la UNESCO el 1997 i impulsada per França El text condemna la clonació de cèllules per a la reproducció humana i regula els drets de l’individu davant de la investigació i la conducta dels científics El document no té força de llei, però obliga moralment al seu compliment els 186 països signants de la UNESCO, tot i que es té coneixement de diversos laboratoris nord-americans que treballen per aconseguir la clonació de cèllules humanes
Salvador Armendares i Sagrera
Medicina
Metge.
Fill de Salvador Armendares i Torrent Arribà a Mèxic, el 1939, amb la seva família Feu estudis de medicina a la Universidad Autónoma de México, on es llicencià i s’especialitzà en pediataria i genètica Exercí en diverses institucions hospitalàries de Ciutat de Mèxic com a pediatre endocrinòleg Residí a Anglaterra 1964-65, i a Oxford treballà al Population Genetic Research Unit del British Medical Research Council Fou cap del departament de genètica mèdica 1967 i de biologia de la reproducció 1968-77 a l’Instituto Mexicano del Seguro Social Publicà moltes obres, entre les quals…