Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ectoparasitosi
Medicina
Malaltia provocada directament per un artròpode des de la superfície cutània.
La pediculosi és l’ectoparasitosi més prevalent a Europa, produïda per la infestació de diferents tipus de polls segons la zona afectada cap, tòrax i aixelles, pubis El símptoma fonamental és la pruïja, i s’identifica el paràsit a l’arrel del pèl Es transmet de persona a persona
toracometria
Medicina
Mesurament del tòrax o de l’amplitud dels moviments respiratoris.
autòpsia
Medicina
Estudi de les diferents parts d’un cadàver, per diagnosticar i investigar les malalties que havia patit l’individu en vida i per esbrinar les causes de la mort.
Aquest estudi pot tenir interès des d’un punt de vista clínic autopsia clínica o judicial Tècnicament, l’autopsia, anomenada també necròpsia, comprèn l’examen de tot el cadàver i bàsicament l’estudi sistemàtic de les vísceres de les tres cavitats cap, tórax i abdomen i de les extremitats en les autòpsies medicolegals hom valora també l’observació externa L’estudi dels cadàvers humans, rarament dut a terme en l’antigor i més practicat a partir del Renaixement, féu possible l’avenç dels coneixements anatòmics anatomia o resultà fonamental en el desenvolupament progressiu de la medicina…
malaltia de Hodgkin
Medicina
Tipus de limfoma, el més freqüent de tots, caracteritzat per la presència de limfòcits atípics de gran volum amb diversos nuclis i nuclèols prominents (cèl·lules de Reed-Sternberg).
Afecta més les dones que no els homes i es manifesta a qualsevol edat, però sobretot al voltant dels 30 i 50 anys N'hi ha quatre varietats anatomopatològiques d’interès clínic i de diferent pronòstic Les manifestacions de la malaltia que presenten predomini limfocitari o bé esclerosi nodular es donen més sovint en la gent jove i tenen bon pronòstic les varietats que cursen amb cellularitat mixta o bé deplecció limfocitària són pròpies d’edats avançades i llur pronòstic és pitjor Clínicament la malaltia pot produir adenomegàlies al coll, el tòrax, l’…
hipertensió pulmonar
Medicina
Augment de la pressió sanguínia per damunt dels valors basals en el sistema arterial pulmonar.
La sang arriba als pulmons provinent del ventricle dret mitjançant les artèries pulmonars Qualsevol patologia que ocasioni una dificultat de trànsit a aquest nivell fa créixer l’esforç del ventricle dret i augmenta la pressió dins les artèries pulmonars Poden causar hipertensió pulmonar les malalties pulmonars que provoquin un augment de la resistència vascular al flux sanguini MPOC, pneumopatia intersticial, asma, etc, la fallida de les cavitats cardíaques esquerres insuficiència ventricular, estenosi mitral, pericarditis en originar una estasi sanguínia que repercuteix en un augment de la…
repic
Medicina
Maniobra fisioterapèutica respiratòria consistent a tustar repetidament el tòrax, per convertir en expulsiva la tos, eliminar les secrecions bronquials i millorar la ventilació.
signe de Marañón
Medicina
Ingurgitació de les venes jugulars en cas d’un gran goll, projectat cap a l’interior del tòrax, que es palesa clarament en aixecar els braços amb el cap estirat cap enrere.
circulació

Esquema de la circulació sanguínia en l’home
© Fototeca.cat
Biologia
Medicina
Moviment d’un fluid a l’interior d’un organisme que s’efectua generalment a través de conductes.
En els vertebrats hom distingeix una circulació sanguínia i una circulació limfàtica La primera esdevé possible gràcies a l’activitat del cor, que imprimeix un moviment a la massa líquida la segona obeeix principalment determinats factors mecànics que actuen directament o indirectament sobre els vasos limfàtics Al llarg de l’escala animal hom pot reconèixer dos tipus principals de circulació sanguínia oberta o lacunar i tancada La circulació oberta és aquella en què el líquid circulant no es mou sempre a través de vasos, de manera que en determinades parts es formen llacunes de fluid La…
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…