Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
urgència
Medicina
Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l’aplicació immediata i ineludible d’un tractament adequat.
A banda els parts, que són considerats urgències, perquè es poden presentar d’una manera imprevista en qualsevol moment del dia o de la nit, hom sol distingir dos grans grups d’urgències les que requereixen tractament mèdic i les que requereixen intervenció quirúrgica Entre les primeres destaquen els comes, les intoxicacions, les infeccions, les afeccions cardíaques, etc, mentre que entre les segones cal diferenciar les urgències quirúrgiques patològiques apendicitis, hemorràgies internes, perforacions viscerals, etc dels traumatismes contusions, fractures, etc
servei d’urgència
Medicina
Conjunt d’instal·lacions d’un hospital especialment concebudes i destinades al tractament de les urgències.
Un hospital ben dotat, ultra el servei d’urgència de cirurgia i el de medicina interna, sol disposar d’un servei d’urgència dedicat especialment als infants que hi solen arribar amb trastorns nutritius aguts, accidents, intoxicacions, etc i d’un de dedicat als parts i a les urgències obstètriques on les dones són ateses, a més dels parts, d’avortaments, de problemes derivats d’embarassos extrauterins, de metrorràgies, etc, tots ells proveïts de serveis d’anestèsia, de serveis de transfusions de sang, d’anàlisis clíniques, de radiodiagnosi, etc
servei d’urgència
Medicina
Servei de medicina domiciliària establerta públicament o privada, especialment a les grans ciutats, per tal d’instaurar ràpidament un tractament mèdic o de remetre els malalts a un centre hospitalari adequat, que sol disposar de metges, instal·lacions mòbils de forniment d’oxigen, ambulàncies, etc.
cricotirotomia
Medicina
Incisió practicada a la membrana cricotiroidal.
Es tracta d’una intervenció quirúrgica realitzada en situacions d’urgència que permet intubar ràpidament la via respiratòria davant del fracàs d’altres formes d’intubació no quirúrgica
socorrisme
Medicina
Conjunt de mitjans i tècniques simples de salvament d’índole pràctica i terapèutica que hom utilitza per a prestar els primers auxilis a persones accidentades o que es troben en perill.
De gran utilitat en platges, càmpings, centres d’alpinisme, etc, on hi sol haver personal especialitzat socorristes , hom n'organitza cursets de divulgació amb vista, sobretot, a accidents de circulació Entre les tècniques més útils hi ha la respiració artificial, diversos sistemes d’embenat i algunes cures d’urgència
Manuel Beltran i Bàguena
Medicina
Metge.
Es llicencià 1917 i es doctorà 1927 a València Fou catedràtic de patologia general a la Universitat de Sevilla 1930 i de patologia mèdica a la de València ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya Entre els seus treballs cal esmentar Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia
autotransfusió
Medicina
Mètode d’urgència que consisteix a aconseguir un volum de sang adequat en els sectors més vitals del sistema circulatori.
Això s’aconsegueix comprimint amb un embenatge els punts més distals del sistema braços i cames reduint així el continent Pot ésser emprat en casos de pèrdua molt important de sang accidents, hemorràgies internes, etc en espera d’atenció mèdica
Lluís Revert i Torrellas

Lluís Revert i Torrellas
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge nefròleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera…
Servei Català de la Salut
Medicina
Organisme de la Generalitat de Catalunya que ha de garantir la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública de Catalunya i, per tant, és el responsable de vetllar per l’equitat, la qualitat i l’eficiència del serveis que rep la població.
Per donar compliment a aquests objectius garantint una asssistència sanitària integral i de qualitat, el CatSalut disposa d’una xarxa de centres i serveis sanitaris distribuïts per tot el terrritori i pròxims a la població centres d’atenció primària i consultoris locals, hospitals comarcals i d’alta tecnologia, centres i serveis de salut mental i sociosanitaris També disposa d’altres recursos que completen l’atenció sanitària rehabilitació, atenció a les drogodependències, transport sanitari i altres prestacions, com ara el finançament dels medicaments i dels articles ortoprotètics La targeta…
Hospital del Mar
Medicina
Centre sanitari de Barcelona, al barri de la Barceloneta, fundat l’any 1930.
Els precedents es troben en la Casa de Sanitat d’aquest barri conegut des del segle XVI, un centre de quarantena que acollia els possibles contaminats d’ultramar L’afluència cada cop més gran a la ciutat d’aquests collectius durant el segle XIX, a conseqüència de la creixent importància del port de Barcelona, que donaren lloc a diverses epidèmies de còlera i febre groga, comportà que l’Ajuntament hi construís un llatzeret 1905 Al novembre del 1914 hom edificà uns pavellons dedicats a combatre una epidèmia de febre tifoidea, considerats l'inici de la institució En el mateix emplaçament hi fou…